Penya Barcelonista de Lisboa

diumenge, de maig 31, 2009

Nos vemos el 24 de julio (Deportivo, 1-FC Barcelona, 1)


Nos vemos el 24 de julio (Deportivo, 1-FC Barcelona, 1)

El Barcelona cerraba la temporada más exitosa de su historia con otro partido intrascendente y en el que nada se jugaba, casi casi ni su honor. El Deportivo, por su parte, tenía muy pocas opciones de optar a la UEFA, pero sí que quería despedirse de sus aficionados con una victoria.
Se presumía un Barça cargado de jugadores del filial, pero Pep Guardiola - quien sancionado vio el partido desde el palco - optó por salir al terreno de juego con los once jugadores del primer equipo que tenía a su disposición. Con Martín Cáceres, por ejemplo, de lateral derecho o Touré repitiendo una vez más como central. También tácticamente se pudo ver como a ratos el Barça jugaba con un 4-4-2 inédito durante toda la temporada, con Hleb completando un centro del campo en rombo con Xavi, Keita y Gudjohnsen,Sin ningún tipo de presión, los dos equipos salieron a intentar que la afición se lo pasara bien. Eso nos ofreció un partido abierto, sin mucha calidad, pero con numerosas llegadas a portería.
La primera ocasión fue para Guardado, quien solo ante Pinto remató fuera. El Depor salió con mucha fuerza y encerró al Barça en su área en estos primeros minutos. Hasta que en el 8' el Barça llegó por vez primera al área de Aranzubia, pero a Eto'o no le salió un dribling que le hubiese dejado en inmejorables condiciones para chutar. Un minuto después, Gudjohnsen no pudo controlar un balón dentro del área y en el 12' el mismo jugador islandés chutó pero el balón salió desviado.Y más ocasiones.
Aunque la posesión era claramente del Barça, las oportunidades se repartían. Pinto despejó un disparo de Pablo Alvarez (13'); Aranzubia mandó a córner un disparo de Eto'o (14'); Bojan remató alto (15') Bodipo, de chut cruzado, mandó el balón fuera por poco (20'); un disparo de Keita dio en un defensa y salió fuera por poco (27') y Eto'o también chuto fuera (29').Con tantas oportunidades tenía que llegar el gol. Y llegó. Pero a favor del Deportivo. Era el minuto 30 cuando Guardado centró desde la izquierda y Bodipo, en el punto de penalty y de cabeza, batió a Pinto. Era el 1-0. La tónica no cambió hasta el descanso.
Más ocasiones de gol, pero sin que el marcador ya cambiara. Tuvo más el Barça (Sylvinho y Bojan en dos ocasiones) pero la más clara fue la del Depor, un disparo al travesaño de Sergio (42').Con el 1-0 se llegó al descanso. Y sin cambios empezó la segunda parte. Y lo hizo de nuevo con ocasiones de gol para los dos equipos. Ya en el minuto 3, un buen disparo de Valerón lo mandó Pinto a córner. En el 10', Bojan le dio un buen pase a Eto'o pero el camerunés no pudo controlar el balón. En el 12, fue el joven de Linyola el que remató alto por poco y en el 16' Lafita se plantó ante ante Pinto y el portero barcelonista despejó su disparo a córner.Con el paso de los minutos, el partido fue perdiendo intensidad.
En el Barça, Pep Guardiola empezó a dar oportunidades a jugadores del filial (Botía, Abraham) y los dos equipos cada vez estaban más cansados.El Barça parecía que cerraría la temporada con una derrota. Pero en el minuto 43, un buen pase de Bojan permitió a Eto'o controlar el balón con el pecho y disparar al fondo de la portería. Era el empate a uno que permitía al Barça despedirse sin perder y a Eto'o cerrar la temporada marcando.
En definitiva, un empate justo, porque los dos equipos tuvieron muchas ocasiones. Pero eso no fue lo importante. Lo importante es que se cerró una temporada histórica y en el que el Barça dio a todos sus aficionados el mejor regalo posible: el de un gran fútbol.

LES CLAUS DE LA QUECA A ROMA




Estimats amics i amigues

Perdoneu que la crònica arribi 48 hores desprès de lo partit però estic baldade. Ara us ho explico...

En primer lloc mai havia estat tan feliç a la meua vida. Sóc la primera ovella de la família Puyol de la Poble de Segur que ha estat a Roma. Aquesta vegade vaig aconseguir pujar a la cabina amb lo Puyi , lo Keite i lo padrí perquè lo avió era un 'Dumbo' crec que li diuen, molt gran i les assafates molt boniques em varem tractar molt bé. Ambient serè i relaxat. Lo Pep estave molt concentrat i no volia xirinola.

Quan es van obrir les portes de lo 'Dumbo' vaig pensar que havíem arribat al país de lo Keite. Batua Déu quina calor !! 36º i sí, érem a Roma. Bé, vaig pensar, anem bé aquests de lo Manchester no estan acostumats a aquesta calor. Jo, lo Puyi i lo Keite i tot l'equip ja estem acostumats.

Roma era una festa. Tots "tiffaven" pel Barça. Jo anava vestida per l'ocasió: la meva capa-bandera del Barça, lo meu barret d'arlequí blaugrana i més tiesa que la garrota del padrí. Vaig sortir amb ell per fer un vol per la Via Venetto i tots los romans em cridaven: Brava! Estava molt emocionada.

Los jugadors es van quedar amb lo Pep per fer els seus encanteris secrets.Com que feia tanta calor li vaig dir a lo padrí que anéssim a la Fontana de Trevi, que estaríem més fresquets i dit i fet, un taxi ens va dur. Allò semblave la Rambla de Barcelona tot ple de culers, molts mullant-se els peus per refrescar-se, perquè no penseu que es molt profunda, es com una safaina de lo meu poble. Lo padrí el notava una mica decebut i li vaig preguntar perquè. Em va dir que trobave a faltar una tal Annita. Deu ser alguna de les seves novies perquè lo padrí encara fa patxoca i li agrades molt les xiques.

Vam anar a sopar i a dormir d’horeta per estar en forma l'endemà per anar a veure pel matí lo lujo del Vaticà i després cap a l'Estadio Olimpico di Roma.

27 de maig gloriós a les 6 de la tarde, lo padrí amb la barretina dels diumenges, bravissimo! i jo amb la meva capa, barret i les entrades especials de premsa que havíem aconseguit, ens vam anar a agafar lo Metro per anar a buscar les llençaderes que ens portarien al estadi.

Em feien figue les cames de l’emoció que sentia, el meu cor bategada a mil per hora, era la meua primera final de Champions. L’ambient a les llençaderes i a la Zona Barça que havien habiltat a tocar de l’Estadi era festiu, la gent anava confiada en que veuríem algo de gros. Però estimats amics i amigues culers el que vam veure no és que va ser gros, va ser colossal, superlatiu, celestial. Los nostres jugadors donant una lliçó de futbol als que el van inventar.

Lo Samu va obrir la porta del cel i lo Messi la va enfonsar del tot. L’estadi s’ensorrava pel gol sud on estàvem tots los culers. Kopa, Lliga i Champions!!! Ara ja era més que una cançó...Era una realitat. Los nostres nois, los Messi, Keite, la Iaia, lo Xavi, lo Gusiluz, lo meu estimat Puyi dirigits per lo Pep ens acabaven de portar a l’extasi. Jo em vaig haver de prendre una pastillete sota la llengua per no desmaiar-me i lo padrí les seves gotes per a la tensió. Ens vam abraçar amb gent de Zafra, de Ponferrada, d’Andorra, de Gibraltar, sense los monos, de Badajoz, de Sevilla, del Japó... Ja ho sabeu, tant se val d’on venim, si del sud o del nord, una bandera ens agermana. El que va passar després de lo partit no ho puc explicar... Només dir-vos que si el cel existeix s’assembla molt al que vam viure aquella nit. Paraula de Queca

dissabte, de maig 30, 2009

Hoje acaba la Lliga 2008-2009






Dissabte 30 de maig a les 20:00 (Hora de Portugal)
Sábado 30 de mayo a las 20:00
Sábado 30 de Maio pelas 20:00
****
RC DEPORTIVO DE LA CORUÑA - FC BARCELONA
****
Quina milhor manera d'acabar la Lliga com a TRICAMPEONS. Anem tots a celebrar-ho sense angoixes amb alegria i amistat.
*******
Que mejor manera de terminar la Liga como TRICAMPEONES. Vamos todos a celebrarlo sin angustias i con mucha alegria y amistad.
******
AGORA, QUE JÁ PASSOU UM POUCO A EUFORIA DO TRIPLETE, VAMOS ACALMAR E APRECIAR UM JOGUINHO DE FUTEBOL, COM A CALMA NECESSÁRIA PARA O EFEITO.

HOJE, O NOSSO BARÇA JOGA COM O DEPORTIVO. SE TE APETECE PROLONGAR O SABOR DAS VITÓRIAS ANTERIORES, VAI AO SNOOKER VER MAIS ESTE JOGO QUE AINDA PERTENCE A ESTA LIGA.....

UM ABRAÇO A TODOS E OBRIGADO POR TODO O APOIO À NOSSA PENYA BARCELONISTA DE LISBOA.
QUE A PRÓXIMA ÉPOCA SEJA, PELO MENOS, IGUAL A ESTA !!!!!!
VISCA BARÇA
LUÍS CARNEIRO
PRESIDENTE DA PENYA BARCELONISTA DE LISBOA

******
SNOOKER
Travessa Salitre 1
Lisboa - 1250-205
Como llegar? Haz click aquí: Onde está o Clube
Tel:00 351 213 470 502Fax: 00 351 213476 763

divendres, de maig 29, 2009

Y LA FIESTA LLEGÓ A LISBOA - E A FESTA CHEGOU A LISBOA

O nosso Presidente, Luís Carneiro, um homem feliz


Um bolo tri-campeão





El futuro de la Penya está asegurado



Satisfacción



Siguiendo la jugada atentamente


Bonita e culé não se pode pedir mais

Gooooooooooooooooooooooooool




Adrià que gran que ets!!!


Jove culer



Ma Antònia que guapa que estàs !!!




Esperando que empieze el partido

Os melhores da Peña: o Presidente, o Eduardo o caro Zé e a alma da equipa, Zezinha



LES FOTOS DE LA RUA DEL BARÇA TRICAMPIÓ... COPA, LLIGA I CHAMPIONS!!!!




















GRÀCIES BARÇA, MILIONS DE GRÀCIES PER TANTA, TANTA FELICITAT, PER TORNAR-NOS L'ORGULL DE SER CULERS! VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

GRÀCIES, GRACIAS, MERCI, OBRIGADOS, SPASIVO, TAKK...

Pep
Victor
Puyi
Piqué
Touré
Sylvinho
Busquets
Xavi
Andrés
Leo
Samu
Titi
Keita
Pedro
Dani Alves
Rafa
Milito
Abidal
Martín Cáceres
Hleb
Pinto
Guddy
Bojan
Jorquera
Muniesa
Víctor Sánchez

LOS GOLES Y RESUMEN DE LA FINAL


POPURRI DE FOTOS - 27 MAYO 2009 - ROMA


Amb l'ajut del nostre soci, en Marc Lerprêtre, que ha estat fent aquest dies el blog i ha permès a la Pepa i a la Queca, fer aquest reportatge del moment històric del Barça: el Triplet. Obrigada Marc
******
Gracias a nuestro socio, Marc Lepretre, que ha hecho la suplencia del Blog durante estos dias lo que ha permitido a la Pepa y a la Queca hacer este reportage històrico del Triplete. Gracias Marc
******
Obrigada a nosso sócio da Peña, o Marc Leprêtre, que fiz o blog perante estos dias e permitiou que a Pepa e a Queca podessen fazer esta reportagem do momento histórico: o Triplete. Obrigada Marc