Josep Boada, nou soci número 1

Josep Boada, nou soci número 1


Des de finals del 2006, Josep Boada Uya és el soci més antic del FC Barcelona, fruit del procés d'actualització del cens. Nascut el 24 de desembre de 1920, la seva vida està plena de records blaugrana i de passió pel Barça.

Josep Boada és el soci més antic del club, honor que durant els últims anys corresponia a Miquel Botey, que va morir el 4 de maig a l'edat de 97 anys.

Josep Boada té 86 anys, és de Barcelona i viu al barri de l'Eixample. El van donar d'alta com a soci del club l'1 de setembre de 1923 quan tenia 2 anys.

Aprofitant que ja és tot un 'número 1' ha parlat del seu barcelonisme amb BarçaTV

Què significa per a vostè ser el soci número 1 d'una entitat com el FC Barcelona?

"És una alegria molt gran. El meu pare era molt aficionat al Barça i a mi em va captivar també la seva afició. De fet, quan van néixer els meus fills, primer els vaig fer socis del Barça i després els vaig empadronar al registre."

A quants estadis del club ha vist jugar el Barça?

"Jo vaig veure jugar els últims partits del Barça al camp del carrer Indústria. Després anava molt al camp de Les Corts i finalment també al Camp Nou. Quan era jove no em perdia cap partit, encara que plogués no em movia del camp."

Encara és un assidu a la grada del Camp Nou?

"Aquest any només he pogut anar a un partit perquè tinc por de refredar-me, però hi penso tornar més endavant, quan faci millor temps.

A casa miro els partits per televisió i quan puc anar l'estadi m'agrada molt sentir el caliu de la graderia i xerrar amb els companys de localitat."

Josep Boada Uya és el nou soci número 1 del FC Barcelona.

Amb tants anys com a soci, deu tenir alguna història personal gravada a la memòria.

"Doncs sí, recordo que una vegada al camp de Les Corts vaig saltar al terreny de joc per abraçar-me a algun jugador i la policia em va retenir i em va dur darrere de la tribuna com a càstig.

Llavors, vaig aconseguir que se n'adonés el president del club, que en aquell moment era el senyor Francesc Miró-Sans, i gràcies a ell van deixar-me tornar a la meva localitat. Ho recordo amb especial emoció."

Parlant d'emocions, què és el que el va impactar més de la consecució de la segona Champions League?

"Vaig veure el partit des de casa i em vaig alegrar moltíssim. El que més em va agradar va ser el seguiment que van fer els aficionats de l'autocar que duia els jugadors fins al Camp Nou l'endemà de guanyar. Allò va fer refermar el barcelonisme."

El FC Barcelona ha desenvolupat àmpliament durant els últims anys la seva vessant solidària, per exemple, amb l'acord signat amb la Unicef. Què li sembla?

"M'agrada que es facin coses a favor d'entitats que puguin demostrar que el FC Barcelona s'ofereix per ajudar els més necessitats."