Penya Barcelonista de Lisboa

dissabte, de maig 08, 2010

LA CRÒNICA DE LA QUECA


Estimats culers oi que faig goig així vestida?
Quina gracia i salero que tinc. Semblo ben be del barrio de Triana i confrare del Cristo de los Gitanos. Avui hem de treure el san Cristo gros com diu lo padrí que m’acompanya de nou desprès de l’ensurt del dia dels Perikos.

Hem arribat d’hora aquest matí abans que el núvol aquest dels kollons estigués a punt de repetir el drama del desplaçament a Milà. L’avió que ha portat l’equip del Barça ha estat un dels últims en enlairar-se del Prat. Amb aquest nom no m’estranya que porti mala estrugança.

Amb lo padrí vestit de diumenge, ha estrenat gaiato, hem arribat al nostre Hotel. Hem deixat les maletes i ens hem anat a fer un vol per Sevilla. Lo padrí tenia ganes de prendre uns “finos” i uns “pescaitos fritos”. Jo li he dit que és justament això el que lo Carles, lo capità, li ha prohibit de fer, però ell sempre acaba fent el que vol i és així que em sortit a les 12 per anar a fer el vermut.

Jo per l’ocasió i, per no tenir problemes en el moment d’entrar a l’estadi Ramón Sánchez Pizjuán, m’he fet fer un trajo de faralaes a mida. Faig veritablement goig. Crec que fins i tot lo padrí em troba elegant com una sevillana. No parlaré gaire perquè enseguida se’m note lo parlar de lo Pallars i em descobreixen i, cagada Jeroni, com diu lo padrí.

El dia amenaça núvols però encara s’aguante. Hem agafat un cotxe de cavalls per anar a fer un tomb pel parc Maria Luisa. No sé qui era aquesta Maria Luisa, jo només sé que lo padrí quan té mal de panxa pren una infusió de Maria Lluïsa però no deu ser la mateixa.

Ja em tornat a l’Hotel i em pogut veure lo Pep i els nois. Estaven molt relaxats i confiats. Lo Carles com sempre ha vingut a abraçar-nos i a donar-nos les entrades de tribuna per veure el partit. Desprès se’n ha anat amb els companys.

Lo padrí ha estat remenant tota la estona a la seva bossa com si busqués alguna cosa i al final l’ha trobat i ha tret lo transistor. Vatua padrí i que fa amb aixó. Ets una gamarús! Sembla mentida. No saps que lo Madrid jugue a la mateixe hora. Ens el emportarem a l’estadi. Però padri, a mi me la rebufa el que faci el Madrid, només cal que guanyi el Barça. Quina mania que tenen aquests vells culers.

Dons bé, gràcies al meu trajo, no hem tingut cap problema per entrar a l’estadi i lo padrí i jo ens hem assegut als nostres seients.

Messi, Bojan, Pedro plis, plas i 0 -3. La Lliga és nostra. Lo padrí em renye i em diu que no s’acabat el partit que queden 30 minuts, que lo Madrid va guanyant. Sembla mentida aquests culers mai no canviaran. Sempre "negatifos" com diria lo Van Gaal.

Un partit de futbol son 90 minuts, els sevillanos han jugat 5 minuts. Del 68 al 73 i han marcat 2 gols però el Barça ha dominat i ha tornat a dominar el partit a partir del minut 73 fins al final. Mai hem perdut el partit. Era un partit difícil, ens hi jugàvem molt i el Barça ha donat una lliçó de futbol, jugant com sap sense perdre l’essència que els ha fet grans. “Templando” i “mandando” com es diu en llenguatge taurí que per això estem a Sevilla.

Hem de sentir-nos orgullosos d’ells perquè encara es guanyaran molts títols i sobretot perquè ens han retornat l’orgull de sentir-se culers i d’anar pel món amb el cap ben alt, dient: som del Barça, el millor equip del món.
Paraula de Queca