EL DERBI BARCELONÍ

L'aparició de Coro evita que el Barça s'emporti la victòria (1-1)
• Els blaugranes s'han avançat al marcador i no han sabut sentenciar

Un temps per a cada equip i un punt per a cada un. El derbi de l'equilibri s'ha traslladat al camp i els irreconciliables enemics se n'han anat a casa contents i cabrejats igual, deixant les coses com estaven i emplaçant-se a un nou repte a la segona volta. El Barça segueix sense guanyar fora de casa i l'Espanyol segueix sense avançar el seu màxim rival a la taula, en aquest salt de qualitat i autoafirmació que perseguia.Els blaugranes han manat al camp al començar, amb un gol d'Iniesta, dos remats al travesser i diverses internades de Messi que han fet emmudir Montjuïc. Els blanc-i-blaus han rescatat l'orgull després del descans i han restablert per la via passional l'empat a la segona meitat, rescatant l'home dels gols màgics, Coro, perquè anul·lés la diana d'Iniesta.

La mà de Valverde

Cap dels dos equips ha fet res extraordinari en el derbi. Valverde ha demostrat una vegada més la bona lectura que fa dels partits per canviar la cara del seu equip, pudorós i massa prudent al primer temps. Després del descans s'ha vist un altre Espanyol. El mateix que havia contemplat el bon joc del Barça ha estat capaç de tancar-lo a la seva parcel·la durant la segona meitat. Descartada per poc fiable la fórmula dels tres petits al centre del camp, Rijkaard l'ha traslladat a la davantera. I aquí, funciona. El Barça sense quilos ni centímetres a la davantera ha aclaparat l'Espanyol. El talent no es mesura amb números i, per això, amb una tripleta formada per Messi, Bojan i Iniesta, els blaugranes poden anar on vulguin.És una forma d'intimidar com una altra, com la física, com la que ha fet servir l'Espanyol. Perquè aquests tres nens --Iniesta és el gran, té 23 anys-- intimiden. Espanten. Encara que sembli ridícul. Potser se'ls pot acovardir, però si es posen a fer entremaliadures armen un embolic dels grossos. Ho va experimentar el Lió dimarts i ho ha tornat a patir aquesta nit l'Espanyol, que ha jugat tan condicionat amb el gol al minut 6 com per les freqüents irrupcions dels davanters blaugrana a l'àrea.

Ronaldinho, suplent

Bojan ja s'havia escapat en el primer quart d'hora de Jarque i Torrejón, els dos guardians de l'Espanyol; Messi li ha guanyat a Clemente totes les carreres a les quals l'ha reptat, i Iniesta ha aparegut per marcar el gol com un davanter centre de tota la vida. El segon en cinc dies, en la posició que semblava propietat in eternum de Ronaldinho. El brasiler ha tornat a seure a la banqueta, al costat d'Ezquerro. Iniesta ha reforçat i ha avalat l'elecció del tècnic, si es requeria ser reforçada i avalada. Amb un ull al darrere, l'Espanyol no s'ha estirat mai al camp. Quan ho intentava rebia un altre avís. Per sort, han estat avisos i no ha patit més danys, salvat dues vegades pel travesser en dos remats de Xavi i Bojan. Tamudo ha estat un nàufrag, aïllat pels quatre defenses del Barça. Puyol ha reemplaçat Zambrotta com a lateral, en l'única variació barcelonista respecte a l'alineació de la Champions.

Reacció blanc-i-blava

Sense un organitzador nat --Moisés i Ángel no es dediquen a crear joc--, sense que Valdo ni Riera trobessin tampoc la forma de penetrar per les bandes. Valverde ha hagut d'excitar els ànims dels seus en el descans perquè forcessin la via passional, pressionant més en els marcatges. Riera, per exemple, ha començat a ajudar el desbordat Clemente i Luis García s'ha posat a molestar tothom i ha obligat Milito a deixar anar les primeres pilotades des del darrere. Per aquí ha pogut avançar les línies i despertar, almenys, l'empenta de la grada, que no havia pogut veure res de bo al primer temps. La topada i el xoc han servit per tancar el Barça, que ha accentuat les precaucions i aquest tic d'especulador que li sorgeix de tant en tant. Messi, molt cansat, i Ronaldinho, orfe de la genialitat que li permetia decidir partits, no han encertat a decantar la balança al tram final. En el fons, el Barça ha demostrat que no se sent un equip segur de si mateix quan està lluny de casa. Encara que sigui Barcelona.