Penya Barcelonista de Lisboa

dijous, d’abril 28, 2011

Messi regna al Bernabéu (0-2)




Messi regna al Bernabéu (0-2)


Una lliçó de futbol, culminada amb dos gols de Messi -un d'ells antològic-, acosten el Barça a la final de Wembley del pròxim 28 de maig. Tocarà certificar el bitllet dimarts, al Camp Nou.

Una cita d'aquestes dimensions exigia molta concentració i valentia: el repte blaugrana era marcar al Bernabéu per posar de cara una eliminatòria que començava sense Iniesta, Abidal, Adriano i Bojan a Madrid. Amb Puyol al lateral esquerre, i Keita d'interior en el mateix costat, el Barça ha demostrat una vegada més quin és el seu futbol: un estil de joc construït des de la possessió i el control, edificat per atacar. Així s’han plantat els de Guardiola al Bernabéu. Tal com el tècnic havia promès a la prèvia.

I així ha transcorregut el partit, amb un 74% de possessió visitant, i amb dos gols de Messi en el tram final que encarrilen l'eliminatòria de semifinals de Champions. El matx, a més, ha deixat dos expulsats (Pinto i Pepe) i sense Ramos, sancionat, per al partit de Barcelona. Dimarts el Camp Nou dictarà sentència.

82% de possessió del Barça

Des de l'inici el tercer clàssic s'ha semblat més al primer, el de Lliga, que a la final de Copa. El Barça manava amb tranquil•litat, amb tota la possessió -fins a un 82% el primer quart d'hora-, mentre que el Madrid no començava la seva pressió fins al migcamp. A Mourinho no li importava que només jugués el Barça: esperava descaradament l'opció del contraatac.

Pinto, expulsat a la mitja part

El migcampisme ha estat la tònica general de la primera part. Només una acció individual de Villa i una combinació entre Messi i Xavi han creat perill a l'àrea de Casillas. No era fàcil, perquè els blancs defensaven amb tot. A l'altra punta del camp, el Madrid només ha aconseguit apropar-se amb faltes laterals que mai han amenaçat seriosament Valdés. S'ha arribat a la mitja part després de diverses pica-baralles. La tensió era tan alta que l'àrbitre, ja al descans, ha expulsat Pinto amb una vermella directa. Molts nervis, poques ocasions.

Vermella directa a Pepe

La segona part ha començat amb un canvi tàctic de Mourinho, que ha donat entrada Adebayor per Özil. La intenció era allargar el camp. El moviment de peces no ha donat els seus fruits i el Barça, amb més espais a la zona de mitjos, ha seguit tocant i tocant. Així, fins que Pepe ha vist la vermella directa per una planxa sobre Alves. Mourinho també s'ha anat a la grada per les seves contínues protestes. El Madrid es quedava amb deu jugadors a falta de mitja hora pel final. Era qüestió de temps que arribessin les ocasions.

Decisiu Afellay

Villa i Pedro han fregat el 0-1 en una acció que ha conclòs amb la lesió de Pedro, substituït per Afellay. L'holandès, precisament, s'ha erigit en un dels grans protagonistes de l'acció que ha obert el marcador per al Barça. Una internada i una centrada seves -després de deixar enrere Marcelo- han permès Messi empènyer la pilota a la xarxa de Casillas. El repte de marcar fora de casa ja s'havia complert. La cosa es posava de cara.

Escàndol Messi

El Barça, cada vegada més superior, volia més. Amb el 0-1 a favor i amb un home més, era el moment d'anar a per totes. D'això s'ha encarregat Messi, que a tres minuts del final s'ha inventat una nova obra d'art: ha recollit la pilota a tres quarts de camp, ha driblat tres jugadors blancs i ha culminat la seva meravella amb un xut creuat davant la sortida de Casillas. Històric. Messídic. Inoblidable.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home