Penya Barcelonista de Lisboa

diumenge, de maig 16, 2010

Golejada per a la història (4-0)


Golejada per a la història (4-0)


El Barça ha superat el Valladolid per 4-0 i s’ha proclamat campió de Lliga amb tots els honors. Els gols de Luis Prieto -en pròpia porta-, Pedro i Messi (2) han permès obtenir el campionat al Camp Nou, dotze anys després.

Depenia de si mateix el Barça per conquerir la Lliga més disputada de la història en l’última jornada i no ha fallat. Ha guanyat el Valladolid amb l’enèsima demostració de força per proclamar-se brillantment campió. Com era de preveure, no ha estat gens fàcil d’assolir el quart títol de la temporada. Els de Clemente, molt necessitats, han tingut una oportunitat matinera que ha fet aparèixer Sant Puyol per preservar la calma. L’empenta del Camp Nou ha resultat determinant perquè l’equip es reconfortés i marqués dos gols abans del descans per mitjà d’un incisiu Pedro.

La resistència dels de Pucela ha cedit davant l’actuació pràcticament perfecta catalana. El Barça, seriós i còmode, ha impedit qualsevol tipus de sorpresa amb dos gols més d’un Messi de rècord. El Barça de les Sis Copes no té aturador. La 20a Lliga també és seva.

Mite Puyol

L’ansietat i els nervis han passat una factura molt alta al principi. Se n’ha aprofitat el Valladolid. Els visitants (amb cinc al darrere) han provocat un ensurt de mort al minut 4, després d’una imprecisió de Valdés que ha deixat Manucho amb tot a favor. Puyol ha eixamplat la seva llegenda salvant un gol cantat. Indubtablement, la millor notícia en l’inici ha vingut de Màlaga, que ha marcat aviat. L’entusiasme del Camp Nou ha donat ales als jugadors. A partir d’aquí, sota el comandament de la segona línia que formaven Keita i Touré en absència de Xavi, s’abocarien a la porteria contrària. Provant-ho de lluny, primer, i cada cop aproximant-se més a Jacobo.

Dos gols de campió

Al minut 18, Messi ha tingut una d’aquelles ocasions que mai erra, però el seu xut amb l’interior ha marxat arran del pal. El marcador no es movia, encara que les sensacions havien canviat. El Barça defensava i atacava amb convicció. Estava buscant el gol amb insistència i l’ha rubricat de la manera més inesperada: una centrada aparentment inofensiva de Pedro se l’ha introduït en pròpia porta Luis Prieto (min 26). Rugia l’estadi.

El millor equip del món ha fet de les seves tot seguit. Una monumental jugada entre Messi i Touré, començada en terreny blaugrana, l’ha culminat Pedro amb un xut per sota les cames de Jacobo. Es desfermava l’eufòria a la grada. A la gespa, es conservava la concentració i la intensitat. Guardiola havia trobat la fórmula ubicant el canari com a fals davanter centre.

Estratosfèric Messi

Javier Clemente ha estirat tímidament les línies a la represa. De totes, maneres, ni el seu equip ni el Barça semblaven massa disposats a arriscar. Amb una acció bestial de Touré n’han tingut prou els locals per sentenciar el partit i, en conseqüència, el campionat. El gegant ivorià s’ha escapat de tothom per regalar el 3-0 al pitxitxi Messi. L’espectacle sobre el camp ha anat de la mà amb la festa que es vivia a la graderia. Els culers en volien més. Sobretot Messi, l’argentí ha igualat els 34 gols d’un altre extraterrestre, Ronaldo (1996/97). Ho ha fet amb un eslàlom sensacional (min 76).

“Campions! Campions!”

Ara sí, el Camp Nou ja se sentia “campió”. Hi ha hagut temps per homenatges, amb ovacions de gala per a Henry i el reaparegut Iniesta. El coliseu blaugrana celebrava una Lliga a casa dotze anys després. La incertesa s’havia acabat. Amb 99 punts, la Lliga se l’emporta el millor. El Barça!.

2-0 Pedro (min 28)
3-0 Messi (min 62)
4-0 Messi (min 76)