LA CRÓNICA DE LA QUECA

Torno a ser aquí amics culers.

En dies com avui cal treure el sant Cristo gros i lo Puyi m’ha dit Queca et necessito a Madrid i jo, que voleu,no he pogut dir-li que no. Molt bé amo, si em necessites, jo em vacuno contra el tifus i, cap a Madrid.
Jo i lo padrí hem anat amb l’AVE, més còmode per l’avi i per a mi. Ens hem acomiadat de los amics i de la Quica, l’ovella de lo Chigrisnski que la tenim a la Pobla perquè la pobrete es moria de pena a Barcelona. Massa ciment per ella que ve de les estepes.

Amics culers, em arribat a l’ Hotel al mateix temps que el megaautocar del Barça i lo Puyi ha vingut a donar un petó a lo padrí i donar nos les entrades pel Bernabéu. Tot seguit a marxat amb el companys tot picant- nos l’ ullet. Que carinyòs que és aquest homenot.

Havent dinat, lo padrí, lo cayato i jo, em sortit per fer un vol. Dia núvol a Madrid. De seguida em vist un grup d’aficionats culers amb els seu càntics, bufandes i botzines fent gresca per la Gran Via que, per cert, diuen que aquests dies compleix 100 anys i que medeix 1,3km segons diu un folleto que unes senyoretes azafates ens han donat. Lo padrí fa amb els dits el gest que vol dir llufa i es quede ben ample i en veu alta diu: Jajajaja 1,3 km, la nostra Diagonal fa 11km. Els madrilenys són més de poble que tu i jo plegats diu lo padrí tot tirant de la corretja que em porta. He oblidat de dir-vos que per poder pujar a l’AVE i entrar al Bernabéu avui vaig disfressada de gos pigall.

21.30 - entren a l’Estadi. A lo padrí li ha costat molt de fer creure que jo era un gos però al final davant les protestes de la gent de la cua impacients, ens han deixat passar i ja estem asseguts. Quina decepció aquest estadi es una M.... semble una gallola. I la gent només fa que menjar pipes, ens creuríem a C’an ràbia.
Quins nervis comença el partit. Patirem diu lo padrí com sempre. Fins i tot quan guanyem 3-0 sempre diu patirem. I ho diu en plural com si jo també patigués.

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL
MESSIGOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL
IMESIMESIMEIMESIMESIMESMESIMESIMEIMESIMESIMESIMESIMESIMESIIMESI

Minut 31. Lo Déu que lo va parir! ha marcat en suavitat el primer gol a en Casilles . I lo padrí tatarejant: Suave que me estas matando Que estas acabando con mi juventud…. Es un picaró lo padrí. Falten 2 minuts pel final de la mitja part, corner a favor del Barça i lo Mejuto del Kollons pita el final i el reglament qué? Villarato!

2a part, lo padrí ha anat a comprar un bocate i encare no ha tornat. Començo a preocupar-me. Per fi el veig arribar rient com un boig i dient: Tranquil•la Queca que avui guanyem. Perquè esteu tan segur? Li pregunto i contesta: Avui hi ha un gran bruixot que fa vudú contra el Madrid, me l’he trobant quan he anat a pixar, jajaja. Qui era padrí? lo bruixot Pepe? No estimada, era lo Ansar, lo amic de Bush. No hay nada más que desssir: AVUI GUANYEM

I dit i fet, lo Xavi, lo Messi combinant i lo Don Pedro rematant GOOOOOOOOOOl.
I ens posem 0-2. Els madrilenys comencen a marxar de l'Estadi i queden 20 minuts. Lo padrí está exultant perquè el Barça guanya i pel company de pixera que ha fet el “Brujo Jose”

Bé companys, ara que ja coneixem el camí, ens preparem per tornar el 22 de maig a buscar la 4a CHAMPIONS i li he dit a lo padrí que, com jo estic acostumada a pujat per les muntanyes de lo Pallars, m’enfilaré a les Cibeles per plantar la bandera blaugrana.

Paraule de Queca