Adéu per la porta gran (1-0)

Adéu per la porta gran (1-0)

El FC Barcelona no jugarà la final de Madrid. Un gol de Piqué quan el partit moria ha estat insuficient per doblegar l'Inter, el conjunt més defensiu dels que han visitat el Camp Nou aquest any. Motta ha estat expulsat en el 28.

El Barça, com volia Guardiola, ha recuperat aquesta nit el seu segell futbolístic. I tot i així ha estat insuficient per superar el plantejament ultradefensiu de Mourinho i els seus, experts en l'organització defensiva i en les pèrdues de temps. S’ha jugat poc i només al final, després del gol de Piqué en el minut 84, s’ha fregat la remuntada tan desitjada per una afició que s’ha buidat abans, durant i després del partit. El campió marxa per la porta gran, després de certificar una vegada més que és el millor jugant a futbol. Tot i això, seran l'Inter i el Bayern els que jugaran la final del 22 de maig.

Domini sense perill

El partit ha nascut i s’ha desenvolupat com estava previst. El Barça era l'amo de la pilota –ha tingut fins a un 84% de possessió en els minuts inicials- i l'Inter ho apostaria tot al contraatac, a l'espera d'errors de pes en la construcció blaugrana. Només Pedro, en dues rematades puntuals i desviades, ha amenaçat amb una mica de perill. L'Inter se sentia comodíssim tancat. Havia impedit que el Barça tingués ocasions clares durant mitja hora. Ha estat llavors quan Motta ha clavat una manotada en tota la cara a Sergio que li ha costat la vermella directa.

Conseqüències d'una vermella

La vermella a Motta ha acabar d’endarrerir l'Inter. Eto'o i Milito, les seves referències ofensives, es convertien en suports per a Maicon i Zanetti en els laterals. Fins i tot al contraatac renunciaven els italians. Chivu, que havia entrat en l'onze per la lesió d'última hora de Pandev, exercia ara de Motta. L'entramat defensiu visitant es mantenia intacte i només Messi, amb un col•locat xut des de la frontal, ha fet lluir a Julio César, que bàsicamente s’encarregava de perdre temps. A la mitja part, el resultat era l'inicial.

Revolució ofensiva

A la represa el matx ha continuat igual. L'Inter impedia que el Barça passés de tres quarts de camp. No hi havia un sol espai. Messi no podia jugar en vertical i, sense espais, només podia mirar les bandes. I Samuel i Lucio estaven esplèndids a l'eix de la defensa. A tot això, se sumaven les incomptables pèrdues de temps visitants. Guardiola ha canviat l'atac: Jeffren i Bojan per Ibrahimovic i Sergio.

A la desesperada i amb Piqué

L'ansietat era evident en el conjunt blaugrana, incapaç de superar la barrera de deu homes instal•lada per Mourinho. Al Barça li pesava el fet de jugar sabent que necessitava dos gols i no només un. I el primer ha arribat en el minut 84, quan Piqué, que ja exercia de '9 ', s’ha inventat una meravella a l'interior de l'àrea que ha deixat asseguts Julio César i Córdoba. Era l’1-0 que donava ales a l'equip i l'afició. Però ja era massa tard. S’havia imposat l'estil d'un rival que al Camp Nou havia renunciat a la pilota.