Penya Barcelonista de Lisboa

diumenge, de febrer 13, 2011

FELICITATS CAMPIÓ - Campions de Copa! (60 - 68)


Campions de Copa! (60 - 68)
Llorenç Tarrés

El primer equip de bàsquet ha aconseguit la 22a Copa del Rei. Ha estat a Madrid i contra el gran rival. El conjunt de Xavi Pascual ha sabut patir per revalidar el títol, cosa que cap equip aconseguia des del 1988.


Final intensa, de marcador ajustat i contactes constants en cada atac, la que s’ha viscut al Palacio de los Deportes de Madrid. Així ho reflectia el marcador al descans (30-30) i també al final, en què el Regal Barça ha hagut de treballar fins els últims instants, tot i anar pràcticament sempre per davant en el marcador.

Alan Anderson, amb 19 punts, ha acabat com el màxim anotador de la final i MVP del torneig. Un guardó més que merescut, ja que el nord-americà ha estat el millor d’un duel en què ha desactivat completament un equip blanc que jugava a casa i que ha donat el màxim, amb el record ben present de les humiliacions rebudes a mans del conjunt blaugrana.

Protagonisme a banda i banda

El primer quart ha tingut un altre nom propi a banda del blaugrana Anderson: el madridista Tomic. Tots dos han portat el pes ofensiu dels seus respectius equips. El gegant croat marcava terreny al pal baix, anotant i carregant el rebot, mentre que el nord-americà era el jugador blaugrana que trobava cistella amb més facilitat.

Anderson ha començat rivalitzant a triples amb Tucker però ràpidament ha aparegut la figura de Tomic, fent mal sota els cèrcols per igualar un inici de domini blaugrana. Una cistella de Sada ha tancat el primer quart amb un mínim avantatge per als blaugranes (19-17), però era evident que el Madrid, aquest cop sí, plantaria cara.

Els de Messina insistien i tornaven a insistir en el joc interior, i la jugada els ha servit si més no per marcar un ritme on es troba més còmode que no pas el que vol imprimir sempre el Regal Barça. Els contactes eren constants, les defenses ben dures i cada cistella costava un món. Com ha de ser una final. Per part blaugrana, Lorbek (0/4 en tirs) i Navarro (0 punts en tot el primer temps) no trobaven les millors sensacions i això suposava un gran problema.

Marcatge enganxós

El marcatge de Prigioni sobre Navarro ha estat una de les imatges del partit. Enganxós, farragós i sovint per sobre del reglament, l’argentí s’ha convertit en l’ombra del de Sant Feliu, però el Regal Barça ha pogut trobar solucions alternatives.

Un triplàs de Lorbek ha servit per trencar la seva mala ratxa i, de retruc, fer callar una grada encesa i que pressionava de valent. Al descans el resultat era d’empat a 30, però tot just començar el tercer quart l’equip blaugrana s’han desenganxat.

Amb el treball de jugadors com Sada (enorme), Grimau, Vázquez i Ndong, el conjunt de Pascual ha posat una velocitat més que els madridistes no han pogut contrarestar. El coratge de Ricky, que amb una torçada de turmell ha acabat el partit molt tocat, ha estat una nova mostra que aquest equip és especial.

Sentencien als últims deu minuts

Set punts avall, el Madrid ha recuperat aleshores els vells fantasmes, veient com una vegada més el Regal Barça s’adjudicaria la victòria. Els blancs, un manat de nervis, han fallat tirs relativament senzills, han perdut la concentració i els blaugranes han acabat amb ple festival.

Anderson, amb un 2+1 de llibre, ha aconseguit ampliar la diferència per sobre dels 10 punts i la final ja s’ha decantat del tot. Tot i una fogonada final dels blancs, amb un 0-7 de parcial (64-56), la victòria no ha perillat. El Regal Barça torna a ser campió. Revalida el títol de Copa. Torna a ser el millor. Torna a batre el Madrid. I la imatge del lesionat Basile aixecant el trofeu, gentilesa dels seus companys, s’afegeix a la llarga llista de fotografies per no oblidar.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home