Penya Barcelonista de Lisboa

dilluns, de novembre 29, 2010

CRÒNICA DE LA QUECA


El gran dia ha arribat

Avui fa 111 anys que un 29 de novembre en Joan Gamper i una colla d’amics fundava el nostre FC Barcelona. Poc s’imaginava aleshores el significat que aquest club assoliria a Catalunya esdevenint tot un símbol pel país i per a la gent que se sent identificada.
Jo des de la meva modèstia animal vull retre-li un sincer homenatge. Gràcies Senyor Gamper per haver-nos donat més que un Club.
A mesura que s’acosta el moment del partit els nervis comencen a esgarrapar-me l’estomac. No cal que us digui com està lo padrí. Aquest homenot del Pallars no hauria d’assistir a aquests partits per més que li ho demani el seu net lo Carles. Ja he hagut de fer-li prendre les gotes per la tensió i el tranquimazin per calmar-lo.
Aquest matí m’he escapat a l’Hotel Joan Carles I que és a on estat concentrats els jugadors del Madrid. M’he colat per l’entrada de mercaderies. Tots els segurates estaven davant l’entrada de la porta principal vigilant el seguidors del Madrid que esperaven per veure si veien el seus jugadors. Però lo Mou no ha deixat sortir els seus homes i s’han quedat amb un pam de nas els pobres.
Jo m’he fet la morta i he entrat a les cuines amb els meus companys els xais però pobrets ells congelats de La Sirena, ja ja ja Un cop a les cuines ha estat fàcil ja tenia un peu a dins, millor dit 4 potes dins. Amb molta sort he sentit les converses de les noies de la neteja que es barallaven entre elles per saber quines anirien a l’octava planta que és a on estaven les habitacions del Cristiano. Un cop que han sortejat quines pujaven a la vuitena jo m’he amat amb les mopes de fregar el parquet i així he pujat amb l’ascensor de servei fins a la 8èna planta. Un cop allà era qüestió d’esperar i mirar sense ser vista. D’això tinc una gran experiència gràcies a lo Carles que m’ha fet passejar per mig mon per fer-li costat.
Desprès de veure’ls de tan a prop i sentir el que deien que voleu que us digui. Poca cosa digna de ser repetida en horari infantil. Haig de dir als detractor de Cristiano i en honor de la veritat que no porta rímel a les pestanyes com en han fet creure els trapelles de Crackovia, És molt millor! porta maquillatge permanent. Segons m’han explicat les governantes de l’Hotel és el que portent les models. Ja no vam amb la barreta del rímel. Es fan tenyir les pestanyes i així ja no s’han de preocupar. Poden suar i no regalima i així sempre surt guapo com un model. Poc èxit tindria aquest noiet en terres del Pallars. Allà dalt a les nenes els hi agraden els homenots com lo Puyi.
Acabada amb èxit aquesta meva expedició d’alt ris per les entranyes d’un Hotel 6 estrelles, he tornat a casa per dinar i intentar descansar abans d’anar a l’estadi amb lo padrí.
Són les 6 i lo padrí ja no pot més i sortim cap a l’estadi. Comença a plovinejar i fa fred però agafem els xuvasqueros, les banderes, la pancarta que ha fet lo padrí dedicada a lo Mourinho i que diu: “Mou et canvio la meva humilitat per la teva cartera” Kollins! lo padrí que fi que és quan vol. També portem un termos de cafè amb conyac per combatre el fred.
Ja hi som. Ambient de grans dies. Una munió de gent, joves, vells, homes, dones, nens tots amb bufandes i banderes amb els ulls brillants d’il•lusió per uns colors que tots els culers portem en el nostre ADN.
Xiulada reglamentaria para els merengues però sense passar-se. Mosaic preciós difícilment executat perquè amb els paraigües no és fàcil.
Tac tac ta tac tac tac sento els batecs del cor a la gola. Quina emoció. Lo padrí ja s’ha fotut un carajillo. Diu que té bones vibracions!! Santa Quiteria l’escolti!
Minut 10, goooooooooooooooooooooooooooooooooool de Xavi . 1-0
Minut 18, goooooooooooooooooooooooooooooooooool de Pedro. 2-0
PUYOL IMPRESSIONANT.
Mitja part i ens anem a fer el bocata de botifarra amb mostaza i el Pepito per lo padrí. Eufòria, alegria generalitzada, crits de Barça, Barça. Que boti, que boti, merengue el que no boti. Ja ja un sol mot per descriure aquest ambient: Orgull culer.
Xut! ...Silenci, comença la 2a part
Minut 55, goooooooooooooooooooooooooooooooooooool de Villa. 3-0
Minut 57, goooooooooooooooooooooooooooooooooooool de Villa. 4-0
Minut 90. Goooooooooooooooooooooooooooooooooooool de Jefren.5-0
Eufòria total a la graderia. Feia temps que no havíem donat un bany total al Madrid. Això és un” xorreo” Tiki i taka total i pregunto a lo padrí: juga lo Cristiano? i em contesta seriós: si, el que li deixa lo Puyi, o sigui res.
De porc i de Senyor s’ha de venir de mena i aquests mesetarios de ser Senyors no han sabut mai.
Paraula de Queca

1 Comments:

  • Molt beeeeeeeeeee, Queca! Amunt i crits! Força Barça!!!!

    By Anonymous Marc, at 10:31 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home