Penya Barcelonista de Lisboa

dilluns, de juny 14, 2010

«Avui sóc un home feliç i seré el president de tots»




«Avui sóc un home feliç i seré el president de tots»
Primer discurs de Rosell i el compromís amb el soci: «No us fallaré». En acabar l'acte, es va fondre en una abraçada amb el president Laporta. «Estic a disposició del president per un traspàs fluid», va dir Sandro
A les 00.07 hores, el secretari Josep Cubells va proclamar Sandro Rosell guanyador de les eleccions 2010. El triomfador d'un dia «molt llarg», com va dir mentre s'eixugava la suor, es va excusar per no oferir una roda de premsa, perquè era «molt tard» i després d'emplaçar els mitjans per a avui, a la seva seu, per respondre «totes les preguntes que calguin», va oferir un discurs institucional, elegant i de molt bones maneres.

Rosell va considerar que «el guanyador és el soci», donada l'alta participació, que celebra per representar «un signe de compromís amb el club». Va confessar que se sentia «l'home més feliç del món» i que es compromet a fer un Barça «català, catalanista i obert a tots els barcelonistes de fora de Catalunya. Un club –va aclarir– que reculli totes les sensibilitats», forjat en «el que ens uneix, i no en el que ens separa». Rosell vol ser «el president de tots» i va assegurar que sap perfectament «el compromís que ha assolit». «No us fallaré», va repetir dues vegades adreçant-se al soci.

Per primera vegada en tota la jornada, es va deixar veure el president Laporta, que va aplaudir el discurs de qui serà el seu successor: «Des d'ara mateix em poso a disposició del president Laporta per fer un traspàs al més fluid possible.»

Hi havia molta gent a la sala, des del president de la federació catalana, Jordi Casals, fins a tots els membres de la que serà la nova junta, la premsa i els col·laboradors de Rosell. Però les mirades es van centrar en la trobada de Laporta i Sandro, just quan el candidat guanyador estava a punt d'abandonar la sala. Una abraçada llarga que el president va aprofitar per parlar a cau d'orella al seu exvicepresident. Una foto tranquil·litzadora.

El camí del president.
Les busques no havien marcat encara les nou del vespre quan la sala 140 de la zona de llotges va embogir. Entre les abraçades, els riures, els plors d'emoció, els crits de «president!», Sandro Rosell ja tastava, de manera gairebé incontestable, el sabor de la presidència del Barça. Si per a qualsevol barcelonista seria únic i especial aquest moment, per a Rosell, encara més, segons explicava un col·laborador seu.

Per a les altres candidatures, la distribució de les llotges es va tornar una crueltat: estaven a pocs metres del grup guanyador. Els era impossible no sentir el rebombori que inundava el llarg passadís de les sales dels aspirants.

Dos dels tres candidats perdedors van saludar el nou president del Barça. Agustí Benedito va ser el primer i el més cavaller. Va caminar fins a la zona de Sandro per felicitar-lo personalment per la victòria. L'encaixada de mans va tenir lloc a pocs metres de la llotja de l'oficialista Ferrer, que va sortir de la cova per saludar. La trobada amb Marc Ingla va ser després que el nou president anés a dutxar-se a l'hotel Princesa Sofia i tornés, passades les deu de la nit, a la seva sala de les llotges. Abraçada freda i de compromís entre els dos candidats que més van xocar durant la campanya.

Llavors, el nou president es va tancar al seu espai per seguir el recompte oficial que va emetre en directe Barça TV. L'alegria va ser màxima en comprovar que es convertia en el candidat més votat de la història de l'entitat, amb 35.021 vots de 57.088. Acompanyat per Toni Freixa, un dels seus homes de confiança, va signar les actes més importants de la seva vida: les que l'acreditaven com a nou president del Barça, un somni que, segons explicava l'altre dia un col·laborador, va començar després de la derrota del Barça a Atenes el 1994.

Un cop signades les actes, el club li va oferir un cotxe per portar-lo fins la sala París, on es va parar el centre de premsa dels comicis. Sandro va preferir fer el trajecte caminant, assaborint el primer passeig pels intestins i la gespa del Camp Nou, estadi del club que començarà a presidir a partir de l'1 de juliol. Va arribar a la sala París seriós i suat alhora
.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home