Penya Barcelonista de Lisboa

dilluns, de maig 17, 2010

LA CRÒNICA DE LA QUECA




Avui sí que toca. Toca ser el que sempre hem estat: toca ser el millor equip del món. Toca Barça.

Ens hem aixecat d’horeta. Perquè lo padrí diu que avui hem de dinar d’hora per anar a l’Estadi amb lo Carles que vindrà a buscar-nos a casa després de lo dinar de germanor amb l’equip. En Pep els envia a casa per fer una capcinada abans del partit.

Jo avui per entrar a l’Estadi he trobat un vestit molt adient per passar desapercebuda al Camp Nou. Lo padrí diu que estic súper xuli vestida de pubilla. Avui tocava donar suport a aquest equip lluint la meva catalanitat universal de lo Pallars.

Amics son 3/4 de 6 i ja som a l’Estadi. Lo padrí vestit amb lo trajo nou perquè mai ha dubtat que aquesta Lliga era Nostre i que ni la Meseta, ni el Villarato ni el Tribunal Constitucional podrien amb naltros. Tenim l’experiència d’anys de lluita per ser acceptats com el que som, com a catalans, com a barcelonistes, com a culers, com a esportistes. No reclamem res que no sigui nostre.

Amb un equip amb 8 nois de la pedrera surt el Barça en un Estadi amb 98.098 espectadors adults, més una gran número de quitxalla, que aquests no compten en les estadístiques i, una ovella, la Queca que sóc jo.

Tots entregats, tots segurs de que hauria festa i de la grossa. Sense transistors perquè no calien. El Barça només havia de preocupar-se de guanyar el partit i així ho va fer. D’acord els primer 15 minuts varem patir una miqueta perquè sino no seriem culers... però desprès festival blaugrana i 4-0.

Emoció, alegria, exuberància, càntics: “oleleee, olalaaa, ser del Barça és el millor que hi ha”. Tenim un nom, el sap tothom, Barça, Barça, Baaaaarça!

Festa a la Plaça de Catalunya a Barcelona, festa a Girona, Tarragona, Lleide, Guadalajara, Badajoz, A Corunha, Huelva, Paris, Roma, Londres i a lo nostre estimat Pallars, a la Pobla la gent de la Terra Ferma està més orgullosa que mai de ser la pàtria del cor de lo capità del Barça, en Carles Puyol, lo fill del Josep, que al cel sia, Nosaltres no tenim ‘mesetes’ però tenim les muntanyes on conservem intactes els sentiment profunds d’amor a la Terra.

I amb tota la força del meu cor, acabo aquesta crònica molt animal, cridant ben fort: Visca el Barça i Visca Catalunya!!!

Paraula de Queca

1 Comments:

  • kollons Queca
    Avui has estat la més gran!!
    estem orgullosos de tu a La Pobla
    Joan

    By Anonymous Anònim, at 2:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home