LA CRÒNICA DE LA QUECA

Avui volia pujar a La Pobla per descansar una miqueta i veure la família però lo amo, lo Puyi, m’ha demanat que vagi a Cornellà per portar sort als nois abans d’anar a Milà dimarts.

A mi m’ha agafat despentinada i sense vacunar, cosa absolutament necessària per anar a can Ràbia. Per anar a Cornellà, no afecta aquest núvol de Eyjafjallajökull, per anar-hi es pot anar en tramvia, jajajaja tramvia, Cornella-Paris-Londres.

Agafem el T3 a Maria Cristina i deseguida sé que no m’he equivocat perquè el terra està ple de closques de pipes, el menjar preferit dels perikos. Avui patirem li dic a lo padrí, aquets Perikos només piulen quan juguem contra el Barça. Tranquil.la Queca, tranquil.la que jo tinc una bota secreta. Em deixa meditant de quina està preparant però, em fa la senyal de muts i a la gàbia que hi ha roba estesa. Un grup de Perikos cridant com cotorretes van just davant.

Arribem a l'estadi Cornellà-El Prat. Kollons que diu lo padrí: ens demanaran el passaport aquesta gent. No padrí no, que no som a l’aeroport. Es el nom del camp de los perikos.

Quina cridòria nois, 40.000 perikos cridant és massa. Ens posem els auriculars per sentir lo Puyal, comença el parit.

Minut 93 us escric des de la UVI mòbil de la Creu Roja. A lo padrí li ha donat un patátus. Amb aquesta gentussa no s’hi pot jugar. Val més no presentar-se i perdre el partit per 3-0.

Son xusma, només volen fer mal. Són uns ressentits i acomplexats que només volen el pitjor pel Barça. Jo si fos lo rei els hi trauria el dret de posar Reial al nom del Club. L’embruten, encara que un Borbó, me la rebufa.
Malparits, ‘setmesons’ com diuen a la Pobla. Si li passa algo a lo Padrí, no responc de mi, aparteu les criatures.

Amics lectors del Blog de la Penya barcelonista de Lisboa, ja em perdonareu però amb equips com aquests no es pot ser fairplay. Els nostres jugadors estimem el futbol i no saben ser besties això es porta a la sang i a can Ràbia és genètic,
Paraula de Queca