Les claus de la Queca

Estimats amics i amigues culers,
Ahir va ser un diumenge meravellós, ens van despertar amb lo Barça campió de Lliga. Lo meu estimat amo, lo Puyi, no va haver de viatjar a Mallorca i ens vam aixecar una mica més tard. Lo padrí, a les 10, ja havia anat a comprar los diaris i los croissants per lo Carles.
Lo padrí que s’enyore molt de la terre ferme, ens va proposar d’anar a treballar lo tros d’hortet que tenim darrera la casa on ha plantat unes tomaqueres, unes pataques i mongetes i cebes. I uns quants enciams. Lo Puyi sense samarrete amb lo seu cos al sol semblave un Déu. Quin gran tiarro de lo Pallars!! Jo vaig anant pasturant la gespa que sobrava després de passar-li el tallagespa. Vam dinar d’hora, vam fer la siesta i a dos quarts de 7 ens vam seure devant la tele per veure lo partit, per veure que farien los nous xics incorporats al primer equip. Lo Pep havia decidit molt prudentment donar descans als titulars per preparar millor el partit de la final de la Champions a Roma el proper 27 de maig. Copa, Lliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiga i Chaaaaaaaaampions cantava lo padrí. Desde fa unes semanes està rejovenit, semble un xavalet.
Batua Déu, quina mala sort Lo Eto’o, en va fallar al menys de 7 gols. Estave massa neguitós pel pichichi, estave massa ansiós i les pifiave une rere l’altre. Quan va xutar lo penal, jo vaig tancar els ulls i la va fotre al pal. Bé espero que lo Pep lo calmi i que recuperarà lo gatillo per Roma perquèq estic segura que a la ciutat de la Fontana de Trevi lo Samu marcarà. Paraule de Queca