Iniesta guia el Barça a una soferta victòria contra el Deportivo

• L'interior ha marcat el camí de la remuntada blaugrana al Camp Nou (2-1)

Amb agonia, patint com no havia patit fins ara, el Barça ha guanyat un partit que hauria perdut lluny del Camp Nou. Refugiat i segur a casa, ha estat capaç de remuntar un marcador advers un any després d'haver-ho fet contra el Saragossa, també davant els seguidors. Un excel·lent Deportivo ha fet posar nerviós l'equip i la grada, que ha hagut de xiular els seus perquè s'espavilessin i no aigualissin la jornada d'il·lusionades benvingudes que es preparava, amb la reaparició d'Etoo i el retorn a la titularitat de Ronaldinho. L'astre brasiler ha marcat de penal i ha posat la primera pedra perquè després Xavi rematés la victòria al segon temps, a l'àrea petita, al lloc on hauria d'haver estat Etoo.Han tornat les estrelles --Deco també ha aparegut després del descans-- però la verdadera estrella ja era a l'equip. Andrés Iniesta s'ha erigit --ha continuat sent, en realitat-- el pilar d'un Barça erràtic i espès. Ha estat l'únic blaugrana a qui el Deportivo no ha pogut emmordassar amb un marcatge individual (Antonio Tomás l'ha perseguit sense sort) ni amb l'embull de futbolistes que ha acumulat a la zona ampla. Pletòric de forma --a diferència dels seus il·lustres companys-- i amb una indissimulable confiança, ha portat la pilota de darrere al davant, d'esquerra a dreta, perquè algú culminés la feina. Havia jugat de forma impecable com a extrem esquerre, en lloc de Ronaldinho, fins a la setmana passada; ahir va fer seu el carril esquerre i després va acabar de migcentre.Inici adversIniesta ha donat una lliçó, que ha arrogat el paper de líder que mereix la seva fonamental aportació al Barça i que altres no poden exercir. Ha mantingut encesa la llum d'un equip desorientat des que ha començat el partit. Des que al primer minut, Cristian ha deixat anar un xut amb la dreta des de fora de l'àrea que ni tan sols Valdés ha encertat a veure. Començava el Barça amb el seu trident màgic, però també ha començat amb un gol en contra de l'equip menys golejador de la Lliga. L'adversitat ha pesat més, molt més, que la col·lecció de noms que reunien els blaugranes al seu front d'atac.Davant el trio Messi, Etoo i Ronaldinho ha ideat el Deportivo de Lotina una excel·lent estratègia, reforçada per aquest gol de l'interior exblaugrana, amb marcatges individuals per tot el camp. Com que la feina més difícil ja estava feta, els gallecs han deixat de mirar Valdés per protegir Munúa. Tots s'han consagrat a perseguir de prop un barcelonista allà on fos. Els següents atacs, després de provar si a Valdés encara li tremolaven les mans, han consistit en pilotes llargues al nàufrag Xisco, perquè les aguantés fins que arribessin a rescatar-lo. Fallen les camesHa tornat Ronaldinho a la titularitat, ha reaparegut Etoo després de tres mesos absència i el Barça ha empitjorat. Quina paradoxa. El brasiler no s'ha escapat ni una vegada de Manuel Pablo, l'últim vestigi que queda del Superdepor, i el camerunès ha acusat la seva llarga absència. Hi ha posat voluntat, desitjós de complir les expectatives que generaven el seu retorn, però li han fallat les cames. Sense reprís i sense velocitat, que adquirirà amb el pas dels partits, no ha pogut aprofitar les dues pírriques pilotes que li han servit amb avantatge. Munúa, que també reapareixia després de més d'un any assegut a la banqueta, no ha pagat la inactivitat. No l'ha pagat perquè cap blaugrana ha provat si estava dret o estava en forma.El Barça ha cregut que guanyaria amb la gorra, emparat en la seva condició d'invicte a casa, i ha patit fins que faltaven 20 minuts, quan Xavi es va colar a l'àrea en una de les continuades onades atacants locals. L'equip ha grinyolat per l'excés de novetats i de canvis que ha introduït al partit Rijkaard (Puyol ha acabat de lateral i Márquez ha passat del migcentre a la defensa), que ara es veu obligat a pensar davant l'abundància d'efectius. Per sort, davant hi havia el Deportivo i no el València o el Madrid, els pròxims rivals.