Oleguer, molt descentrat, va fer el penal i va acabar expulsat

Oleguer, molt descentrat, va fer el penal i va acabar expulsat

Capello va donar per fi les regnes blanques a Guti i l'equip ho va agrair

No va ser la seva nit i no l'oblidarà mai. Entre altres coses perquè per primera vegada des que juga al Camp Nou va veure la targeta vermella i va deixar el Barça en inferioritat.

Oleguer Presas, un home tranquil, assossegat, reflexiu, una rara avis del futbol, va saltar revolucionat al camp, cosa inusual en ell. Potser perquè davant tenia el Madrid, potser perquè el sistema de tres defenses que últimament està utilitzant Rijkaard posa al descobert les seves deficiències com a marcador o potser perquè li va tocar marcar Van Nistelrooy, que sempre li ha guanyat la partida.

Per dalt, per baix, pel centre o per la banda. Oleguer es va afartar de perseguir l'holandès. I va perdre els nervis.

El seu viacrucis va començar al minut 11, quan va fer caure Guti a l'àrea. Penal i targeta groga. Res a dir. I això el va descentrar encara més. El Madrid combinava bé al primer toc i Oleguer sempre arribava tard. El defensa blaugrana també patia amb la pilota als peus.

Quan tenia la pilota, Van Nistelrooy i Gago el collaven, conscients de les seves dificultats per treure la pilota amb criteri. I Oleguer va patir com poques nits. I ho va acabar pagant.

Falta innecessària.

Estava tan fora del partit que a falta de dos minuts per al descans va arribar tard a una pilota, com gairebé sempre ahir a la nit, i va clavar una puntada de peu al turmell de Gago.

Falta. Innecessària, sí; incomprensible, pel moment de produir-se, també. Una entrada que no feia al cas perquè era gairebé al centre del camp. Però falta, al cap i a la fi.

Segona groga i al carrer. I per davant tot un món que queia a sobre. El Barça afrontava la segona part amb un jugador menys. Tocava patir. I es va patir de veritat, fins al final. L'equip blaugrana va donar aire a un Madrid que venia gairebé enfonsat.