Penya Barcelonista de Lisboa

divendres, de novembre 26, 2010

TORNA LA QUECA


Torno a ser aquí !!!

Amic i amigues de la Penya Barcelonista de Lisboa torno a ser aquí.

Estava jo tranquil•lament pasturant en les meves verdes prades quan he vist arribar corrent, mig esbufegat, lo padrí amb lo cayato en l’aire i cridant. Queca, vine, vine, corre és lo Carles que pica des de Barcelona. Vol parlar amb tu.
Pico un esprint com lo Alves i agafo lo telèfon. Digues Carles, que passe? Estàs bé?

“Queca estimada, sap que lo dilluns venen los de la capital del Reino, oi? Dons aquí em decidit amb lo Pep que hem de treure lo sant Cristo gros i, tu ja saps, que per a mi lo meu sant Cristo gros ets tu.
Ja estàs dient a lo padrí que heu de fer les motxilles i agafar lo autobús cap a Barcelona ara mateix, el que surt a les tres i vint. Ja sé que no tindreu temps de dinar però dieu a la padrina que us prepari uns bons entrepans i, apa cap a Barcelona”.
Molt bé, molt bé Carles això ja està fet. Ara mateix ens preparem amb tota la artilleria de les grans ocasions. No patisques que ja saps que pots comptar amb nosaltres. Un petonàs i fins al vespre Capità!
Renoi! quines corredisses per la masia. Pujar a l’altell per recuperar les motxilles màgiques, les que agafem sempre que hem guanyat els grans reptes: Wembley, Paris, Madrid 2-6, Roma.
Ja estem a la plaça d’on surten els autobusos de lo Alsina Graells. Hem comprat els bitllets. Kollins!!! que diu lo padrí 47,70€ per cap i si posem a la Queca amb les maletes? Li llenço una mirada de les meves i lo padrí tremola. Perdó, perdó era un “xist” diu amb el seu somriure socarrò.
Digueu-me padrí d’on heu tret això de xist? Per aquí sempre hem dit “xistu” . Jajaja. Es nota que no has seguit la campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya, com que no hi ha ovelles que es presenten, que les ovelles només van a votar, ja ja ja ja.
No he entès res però segur que són coses de les persones humanes, que nosaltres els animals no entenem gaire bé.
Per fi arriba lo autobús i pugem ràpidament. Destí el cap i Casal de Catalunya: Barcelona.
Fa fred però no plou ni fa boira. Enfilem la carretera. Tan bon punt arrenca lo autobús lo padrí obre la seva motxille petita i treu el seu entrepà de llonganisse. Ja té gana. Aquest home no sé com s’ho fa però sempre té gana. Lo seu net, lo meu estimat Puyi és igual. Es un fartó. Així està que mai té fred i mai està cansat i mira que corre.
Ja hem passat Figuerola d’Orcau i enfilem cap a Conques i d’allí cap a Biscarri i Comiols a on pararem per fer un riu i fer un cafè. Jo aprofitaré per estirar una miqueta les potes perquè aquests autobusos no han estat dissenyats per les ovelles.
Estic molt emocionada . Jo ja vivia mig retirada aquí en lo Pallars, fent companyia a lo padrí i pasturant al meu aire. No m’imaginava que lo Carles em tornaria a necessitar i ves per on que si, que no s’havia oblidat de mi i que continuo sent lo seu talismà. Lo seu Sant Cristo gros com ell diu.
Ja hem arribat a Tàrrega i d’aquí a Cervera i ja cap a Barcelona, arribarem a l’hora prevista a can els pixapins, cap a les set i mitja ja hi serem a l’Estació del Nord a on ens vindrà a buscar lo nostre estimat Carles.
Amics culers de Lisboa ja us aniré fent cinc cèntims del que vagi succeint aquest dies previs al gran partit de dilluns. Espero infiltrar-me en les files dels nostres adversaris merengues. Espero robar-li el rímel pel ulls a lo Ronaldo i que no vulgui jugar sense maquillar, ja ja. Entre lo padrí i jo, ja ens inventarem una de bona. Xut... silenci que no ens escoltin.
Fins demà, escalfeu motors, guanyarem!!!
Paraula de queca

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home