El futbol és just (3-1)

El futbol és just (3-1)

Un implacable Barça ha superat el Vila-real en una nit vibrant al Camp Nou. Villa ha plasmat la brillant sortida local amb l’1-0, però els visitants han empatat poc després amb polèmica sobre la gespa. Messi decidiria amb un doblet a la segona part.

El Barça ha complert la màxima de justícia futbolística en imposar-se al Vila-real a base de bon joc i coratge. Es podria dir que ha estat un partit amb tres fases bastant ben definides. Els meravellosos 25 minuts inicials del Barça, amb diana inclosa de Villa, s’han diluït per culpa d’un fora de joc inventat a Messi, previ al gol visitant. Aquells instants de desordre -els immediatament anteriors i posteriors a l’1-1- han estat els millors per al Vila-real. La resta de matx ha estat un monòleg del vigent campió. Així, la segona meitat no ha tingut color. Messi, per partida doble, dictaria sentència.

Imparable Barça; genial Villa

La sortida del Barça ha estat imponent. Dominava, bellugava la pilota amb criteri i velocitat, deixant excitants detalls tècnics, i pressionava el Vila-real fins a reduir-lo al seu territori. Només li faltava desequilibri en els metres decisius i un gol que se li ha resistit vint-i-un minuts. Més del que es mereixia perquè, al 13, Diego Alves ha salvat miraculosament un cop de cap a boca de canó de Messi a centrada mil•limètrica d’Alves. Poc després, Villa ha culminat un contracop amb una categoria descomunal.

Del 2-0 a l‘1-1

Però a vegades sembla com si el futbol no entengués de justícia i, tot seguit, el Barça seria castigat de manera cruel. Al minut 25, Messi i Pedro arrencaven com coets cap a Diego López amb tot a favor quan han estat aturats per un fora de joc inexistent. A continuació, amb els jugadors blaugranes encara desconcertats, Nilmar ha signat l’1-1 amb una brillant jugada personal. El submarí groc se les havia arreglat per plantar cara. Principalment gràcies a la rapidesa dels seus puntes. El cop psicològic havia fet mal al Barça, que per moments ha perdut el control.

Xavi i Messi, els més llestos

No ha estat fins que l’equip i el públic s’han oblidat de l’àrbitre que s’ha restablert la dinàmica inicial. Al descans s’hi ha arribat amb els locals insistint i amb una sonora mocadorada dels seguidors cap al col·legiat. L’intermedi ha refredat l’ambient, encara que l’afició culer analitzaria amb lupa les futures decisions de Delgado Ferreiro. El començament del segon temps recordava al del primer. El joc del Barça, a contrarellotge, tornava a ser molt intens. I cada cop assumia més riscos. Un gol de murris desencallaria el duel. Xavi ha servit una falta a la frontal cap a Messi qui, després de combinar amb Pedro, ha batut Diego López amb un toc subtil amb la dreta.

Festival culer

Rugia el Camp Nou, encantat amb la fam de victòria dels seus homes. A la medul•lar, Busquets, Iniesta i Xavi s’agradaven i feien gaudir. En el darrer quart d’hora Guardiola ha introduït la fortalesa de Keita per guanyar en consistència. La rereguarda blaugrana, capitanejada per Puyol, l’home dels 500 partits, no admetria més sobresalts. I per si un cas, Leo Messi, fregant l’‘off-side’, arrodoniria el triomf amb el 3-1 definitiu que donaria pas a l’onada a les graderies. Així doncs, el gol legal que se li ha negat al minut 25 (i que possiblement hauria tancat el partit) l’ha pogut celebrar més tard per duplicat. Sí, a vegades, el futbol és just.