Penya Barcelonista de Lisboa

dimarts, d’abril 06, 2010

SI,SI,SI, NOS VAMOS A MADRID


Messi acosta Madrid (4-1)


Una altra nit memorable de Leo Messi destrossa l’Arsenal i classifica el Barça per les semifinals de la Champions. Els anglesos s’han avançat, però quatre gols del millor jugador del món han decidit l’eliminatòria.

La final del Bernabéu cada cop està més a prop. El Barça s’hi ha acostat una mica més en desfer-se de l’Arsenal als quarts de final de la Champions. Messi ha estat l’indiscutible protagonista del matx. Un hat-trick seu en els primers 41 minuts ha deixat en no-res el gol inicial de Bendtner. El vigent campió, que ha suplert les baixes al darrere i en atac amb Milito, Márquez i Bojan, ha dominat clarament el joc i ha sentenciat al segon temps, amb una nova diana del Déu argentí. Per tercer any consecutiu, el Barça serà a les semifinals.

Esfèrica blaugrana

Mossegava el Barça d’inici. Amb cap ganes d’especular amb el 2-2 de l’anada, novament ha vençut la lluita per la pilota sense discussió. I això que als dos equips els hi costava sortir des del darrere. El locals ho intentaven a partir de les botes de Márquez o Xavi, mentre que l’Arsenal se la treia de sobre sense contemplacions. Era difícil, doncs, enllaçar amb els puntes. Dues vegades que l’equip ho ha aconseguit, Messi ha avisat Almunia del que li esperava amb dos xuts sensacionals des de fora l’àrea (min 4 i 11).

Gol anglès i comença el ‘show’

Ben plantat, l’Arsenal exercia una forta pressió al centre del camp per recuperar i contraatacar. I així s’ha avançat al minut 18: esfèrica rescatada (amb possible falta), passada llarga per a Walcott que ha assistit per a Bendtner, qui, en segona instància, ha marcat el 0-1. La rèplica culer ha estat imponent. Messi s’ha inventat una jugada personal per l’eix finalitzada amb un cacau impressionant a l’escaire esquerre d’Almunia (min 20).

Messi! Messi! Messi!

El Barça dibuixava un 4-2-3-1 amb Keita i Pedro oberts a les bandes. No es mostrava excessivament precís, encara que, tenint un futbolista com Messi a les seves files, a vegades no fa falta. Un eslalom per la dreta culminat amb un xut al lateral de la xarxa ha estat el preludi del recital de l’extraterrestre. El 2-1 ha nascut en una brillant combinació col•lectiva que ha caigut als peus de Messi per mitjà de Pedro i, amb la dreta, no ha perdonat (min 36).

L’exhibició del ‘10’ ha assolit el punt àlgid en el minut 41: amb la defensa anglesa avançada, Keita ha connectat amb el cap amb Messi i, en l’u contra u, ha batut Almunia amb una magistral vaselina. El Camp Nou, sense creure’s el que estava veient, ha ovacionat el millor jugador del món després del 3-1 i fins i tot quan l’àrbitre ha xiulat al descans. S’ho mereixia.

Tirant d’ofici

El Barça ha aparegut a la represa un mica més arreplegat al darrere, cedint la iniciativa al rival, gens fi en la construcció. Ha introduït Touré per enfortir la medul•lar, ha situat Messi com a ‘9’ i ha lamentat una nova lesió d’Abidal, que ha deixat el seu lloc a Maxwell. Ara era el Barça qui pressionava de valent i cercava contracops. No s’intuïa còmode amb aquest sistema. A més, no trobava Messi. L’Arsenal, insistent amb Bendtner, ha aprofitat alguna imprecisió local per amenaçar. Un cop de cap del seu davanter centre, invalidat per fora de joc, ha estat el seu ensurt més important.

Un pas més

Urgia sentenciar. Pedro ha estat a punt de fer-ho amb una vaselina massa creuada. Davant la impossibilitat de marcar més gols, els de Guardiola s’han dedicat a adormir el partit amb llargues possessions. D’això en saben una mica els flamants semifinalistes. El públic els ha corejat amb ‘olés’ i el ja habitual ‘sí, sí, sí, anem a Madrid’.

I quan semblava definitiu el 3-1, Messi ha ressorgit per firmar el quart del seu compte particular per sota les cames d’Almúnia. L’eufòria s’ha desfermat. El Barça es presentarà dissabte al Bernabéu havent fet un pas més cap a la final de la Champions que es disputa en aquest estadi. Que vingui el següent
.