¿S'ha de ser xulo per guanyar? ¡No!

¿S'ha de ser xulo per guanyar? ¡No! Sé que no sóc l'únic que té el seu mòbil ple de sms cagant-se (perdó, però és la paraula més suau que apareix a la meva pantalla) en Mourinho. A mi em sembla un admirable entrenador a qui li sobra tot això que els molesta als meus amics. És més, Mou creu que aquesta posa, aquesta manera de menysprear fins i tot la intèrpret, forma part de la seva personalitat i, fins i tot, ¡quina barbaritat!, el fa millor, més fort. És probable que Mourinho desconegui aquell proverbi africà que Mutombo es va emportar a la NBA des del seu Congo natal i que recomana a tothom que agafi "l'ascensor fins a l'últim pis que no s'oblidi d'enviar-lo cap avall". És a dir, mai esborris de la teva ment els modestos quan arribis al cim. És molt possible que Mou tingui, per fi, molts números d'aconseguir aquesta temporada la Copa d'Europa amb la qual podrà agrair al riquíssim Abramóvitx haver-lo convertit en el tècnic més ben pagat de la història. Avui, 2 de novembre, sembla el millor, però la final es juga al maig. Molts tenim la sensació que res d'això seria impossible amb un altre caràcter, amb un altre estil. És més, el mateix Rijkaard ha demostrat que es pot arribar a l'àtic i tornar l'ascensor a la planta baixa (perquè l'aprofiti, potser, Mou) i seguir somrient, feliç. És clar que, veient com es va llançar Rijkaard sobre el maleït àrbitre italià de dimarts i la rebequeria d'Edmílson al final del partit ("el pitjor de jugar contra el Chelsea és haver de suportar després les tonteries de Mourinho"), és possible que l'estil provocador d'aquest estirat portuguès sigui una bona arma per començar a trasbalsar, a guanyar, equips fins i estilistes, amb components que semblen massa fràgils quan els falten les forces. Una cosa està clara: aquest any veurem com es comporta el Barça en moments durs. Ni a la Lliga ni a la Champions ho tindrà fàcil, de manera que tindrem possibilitats de saber de quina pasta està feta la directiva, la banqueta i la plantilla. Serà una prova de foc, però també els diré una cosa: sense Etoo, tot és més dur. I, sovint, sense Ronaldinho, sembla impossible. Però tiraran endavant, ja ho veuran. MIRADOR // Emilio Pérez De Rozas/El Periódico de Catalunya