Pinto torna al seu escenari favorit

Pinto torna al seu escenari favorit

El camp del Mallorca és un escenari ple de bons records per a Pinto. Allà va debutar com a titular a Primera Divisió i va ser a Palma on va saltar a la fama aturant un penal que valia mig bitllet cap a la final de la Copa.

El mític estadi del Lluís Sitjar i el modern Iberostar –abans Son Moix i Ono Estadi– han estat dos escenaris que mai oblidarà el porter blaugrana José Manuel Pinto. Quan aquest dissabte trepitgi la gespa del camp del Mallorca no podrà evitar recordar un bon grapat de moments estretament vinculats amb la seva trajectòria professional.

“És molt maco tornar. Tinc un gran record d’aquest camp. Amb el Celta vaig jugar el meu primer partit com a titular a Primera Divisió en el que va ser l’últim partit de l’antic Lluís Sitjar. Sempre que torno a Mallorca em vénen molt bons records”, va dir Pinto durant la roda de premsa de dijous passat.

Debut com a titular a Primera Divisió

Era el 13 de juny del 1999. Mallorca i Celta jugaven el penúltim partit de la temporada en el que seria el comiat de l’antic estadi Lluís Sitjar. Pinto estrenava titularitat amb el Celta en el seu segon partit a Primera Divisió. Una lumbàlgia de Dutruel va precipitar el seu debut. El Mallorca va guanyar per 2-0, però Pinto va ser el millor de l’equip, ja que va evitar amb les seves intervencions una golejada d’escàndol.

Una aturada que va valer mitja Copa

Deu anys després, el 4 de març del 2009, Palma de Mallorca va tornar a ser l’escenari d’un altre record inesborrable per al porter d’El Puerto de Santa María. Del vell Lluís Sitjar passem a l’Ono Estadi, on Pinto va firmar una actuació decisiva.

Era la tornada de la semifinal de la Copa del Rei i el Barça defensava un 2-0 de l’anada. En el minut 52, amb 1-0 en el marcador i amb el Mallorca crescut, l’àrbitre va sancionar amb penal una falta de Martín Cáceres. Martí va ser l’encarregat de llançar la pena màxima i un murri Pinto va endevinar la trajectòria del xut evitant així el 2-0. L’aturada va ser com una injecció de vitamines per a l’equip, que va reaccionar aconseguint empatar el marcador amb un gol de Messi, cosa que li va valer poder classificar-se per a la final que suposaria el primer títol de l’era Guardiola.