La pilota contra el múscul

La pilota contra el múscul

Un partit, 90 minuts. El primer capítol de la lluita per un bitllet cap a Roma. I un munt de partits al Camp Nou. Tot resumit en una apassionant nit de futbol que reuneix dos mons. Un mateix esport, dues mirades diferents. El Barça necessita apoderar-se de la pilota. Per viure tranquil. Per defensar millor i, sobretot, per atacar. El Chelsea, en canvi, no vol tenir la pilota. Corre, lluita i dispara. Aquesta és la seva filosofia. La seva vida.

LA PORTERIAValdés i Cech, o l'honor en joc

Acostumats a mirar sempre cap endavant, quan Barça i Chelsea encaixen un gol tots es giren i pregunten sorpresos: "¿Què carai ha passat?". Allà hi ha aquest vespre dos porters amb l'honor en joc. A Valdés, que no va estar fi en el primer gol del València perquè no va sortir amb prou contundència a l'àrea petita, se li resta més que se li suma. I Cech, un dels intocables al podi dels grans porters del món, ha perdut l'halo de fiabilitat que l'envoltava.El Barça no li ha anat gaire bé al meta del Chelsea, petrificat com una estàtua quan Ronaldinho va silenciar Stamford Bridge amb un gol que va semblar de ciència-ficció. ¿Era de futbol sala? ¿Era amb un pal de golf? Encara avui, anys més tard, Cech busca la pilota. Arriba, això és veritat, amb l'autoestima reforçada després d'aturar un penal al West Ham, però fins i tot Hiddink, un tècnic prudent, va gosar criticar-lo per un parell de regals indignes de la seva qualitat. Gairebé li costa l'eliminació europea contra el Liverpool.Valdés, mentrestant, està obligat a mesurar aquesta nit cada sortida de la seva àrea amb tiralínies, especialment en córners i faltes. Un error davant el batalló aeri del Chelsea, integrat per Ivanovic, Terry, Alex, Drogba i Ballack, entre altres, pot ser fatal.

LA DEFENSA ¿Podrà Bosingwa amb Messi?

Diu Hiddink que no li clavaran avui puntades a Messi. Diu Hiddink que no farà un marcatge de dos contra un amb Leo. Diu, a més, que Bosingwa, un lateral dret reconvertit provisionalment en esquerre, serà capaç de frenar aquest vespre l'estrella argentina. Fa dies, setmanes gairebé, que estudia en vídeo els moviments de Messi. La seva condició de dretà l'ajuda. ¿Per què? Perquè quan el blaugrana iniciï una de les seves tradicionals diagonals, des de fora cap a dins, es toparà amb la cama bona de l'exjugador del Porto.Però això tampoc li garanteix res a Bosingwa. No serà el primer lateral dretà que marqui Messi. Ni tampoc es coneix un defensa, sigui esquerrà o no (s'ha de recordar que Ashley Cole, el titular, està sancionat), que hagi aconseguit anul.lar del tot Leo. "Un dels oficis més durs que existeixen en el món del futbol és marcar Messi", confessa Hiddink, que de tant imaginar-se el duel amb el Barça ha memoritzat els moviments tàctics de l'argentí. "Ho pot fer bé", va apuntar el tècnic, malgrat que Bosingwa acaba de recuperar-se d'una lesió. La missió té pinta de resultar impossible.Ni tan sols Messi sap què farà amb la pilota. La rep i mil.lèsimes de segon abans executa el que només ell pensa. Aquesta és la grandesa de Leo. Sembla que sempre juga igual, però cada partit és diferent. Per això no hi ha un anti-Messi perfecte.

EL CENTRE DEL CAMP La paciència contra la hiperactivitat

A la sala de màquines del Barça hi ha de regnar la paciència, simbolitzada en dos petits (Xavi i Iniesta). A través de la passada --"teva-meva; meva-teva"-- , del control de la pilota --prendre'ls-la costa no només un enorme esforç físic sinó també un elevat desgast mental-- i de l'astúcia, l'equip blaugrana teixeix un joc simple i, al mateix temps, sofisticat. Si el Barça té la pilota, el Chelsea quedarà desactivat. El problema, com es va poder veure a Mestalla, és quan la perdi. I avui, molt més, perquè l'equip anglès té més centímetres i, sobretot, més potència física que el València,Mentre el Barça hipnotitza i enganya el rival a través de la pilota, el Chelsea aixafa per la seva hiperactivitat amb jugadors com Essien, la referència, i Lampard, el cor anglès, escortats per Ballack, un altre perxeró amb classe, i interiors que no són extrems: Kalou i Malouda. Hi ha un sol Essien, però, a vegades, fa la sensació que n'hi ha dos o tres. Corre, va i ve, pressiona, molesta i ajuda. En aquesta generositat del pivot africà, per qui Mourinho va pagar 38 milions d'euros, se sustenta el Chelsea. Mirin Essien i comprendran a l'instant perquè és un equip indesmaiable. Si es fixen en Lampard, veuran que el Barça només els pot combatre amb la pilota.

LA DAVANTERA ¿Tornarà Etoo? ¿S'allunyarà Drogba?

No és que se n'hagi anat gaire lluny. Ni que el seu rendiment hagi baixat notablement. Però en els quatre últims partits, Etoo només ha marcat un gol, el que li va donar Iniesta en safata contra el Sevilla. No està tan fi com de costum el camerunès, encara que és el màxim golejador del Barça a la Lliga amb 27 dianes. I arribat aquest moment decisiu, l'equip necessita la millor versió d'Etoo, un davanter imprescindible per entendre la filosofia blaugrana. Tant en defensa, on encomana la seva agressivitat, com en atac, on el seu remat final és determinant.Però no ho tindrà gens fàcil Etoo aquest vespre. Al davant hi tindrà dues bèsties, perdó, dos centrals de jerarquia mundial: l'anglès Terry i el brasiler Alex. Si el Chelsea s'obsessiona amb Messi, el Barça podrà buscar, a través de Xavi i Iniesta, els passadissos interiors per a Samuel i inclinar en determinats moments el joc a l'esquerra perquè Henry entri en acció. Tan important és que Etoo pressioni com que Márquez i Piqué, ajudats per Touré, allunyin Drogba de l'àrea de Valdés.Com més lluny estigui el davanter blue, millor viurà el Barça. Luca Toni, el golejador del Bayern que no és Drogba, ni de bon tros, només va tenir una rematada de cap en 180 minuts d'eliminatòria i va ser a Munic quan ja estava tot sentenciat. Si Drogba està engabiat, podem estar tots tranquils.