El Barça salva un punt gràcies a un gran Valdés

El Barça salva un punt a Valladolid amb un gol de Ronaldinho i gràcies a un gran Valdés

En un partit que ha començat i ha acabat amunt i avall, el Barça ha guanyat un punt a Valladolid. O potser seria més correcte dir que Valdés li ha donat un punt al Barça després de veure la saludable notícia que Ronaldinho torna a córrer. No només pel gol sinó perquè ha transmès sensacions que semblaven enterrades en el doble fons d'un armari des de fa molts mesos. Fora del Camp Nou, l'equip de Rijkaard no acaba de carburar --6 punts de 15 possibles és un pobre balanç-- i sort en té encara que Valdés no es despista mai. Però ja té el Madrid a quatre punts.Al quart d'hora, el meta blaugrana estava per terra. Parant-ho tot, salvant el Barça del desastre, desemparat i indefens amb una defensa tan insòlita (Puyol, de lateral dret, Márquez i Milito, centrals, amb Sylvinho, lateral esquerre) com feble. L'equip estava esfilagarsat. Superat per la velocitat i verticalitat del Valladolid: en tres passades es plantaven a l'àrea de Valdés. Això sí. La pilota era del Barça. Com passa, gairebé sempre, en cada partit. Però el partit era d'un atrevit Valladolid.Estava fràgil el conjunt de Rijkaard. Massa si es mira una defensa de tant nom i tan poc rendiment. Només dient que la irreverència juvenil de Bojan era el més destacat, es resumeix tot. Al nen, que ha començat de davanter centre, se l'ha vist per tot arreu. A Messi, no obstant, no. Sembla encallat, acusant el sorprenent inici de temporada, amb cert plom a les cames, empresonat per dos i fins a tres rivals. Mentrestant, de Ronaldinho no hi havia cap notícia. El vell Ronaldinho. Funcionarial, burocràtic, enganxat a la calç de la banda esquerra --a vegades l'ha usat com a coartada--, sense frescor.

En mans del porter

Fins que li ha durat la gasolina al Valladolid, o sigui la primera mitja hora de partit, el Barça ha viscut de les mans de Valdés. Un porter a qui no es valora tot el que dóna. Se li miren les poques coses que falla en lloc de recordar totes les que salva. Aquesta nit, sense anar més lluny. Ha marxat l'equip de Rijkaard al descans amb un empat que li ha semblat exquisit. Sense Valdés, ja hauria perdut el matx. Cansat que els seus jugadors arribessin un segon tard a qualsevol acció, Rijkaard ha mogut, finalment, peça. Ha cridat Ronaldinho, li ha dit que s'oblidés de la banda per incrustar-lo com a davanter centre --¿quan tornarà Etoo? Encara queda un mes-- i col·locar Bojan d'extrem esquerre.

El canvi tècnic

Quatre minuts més tard d'aquesta modificació tàctica, i arran d'una excel·lent combinació ofensiva, dissenyada per Xavi, el Barça ha descobert que Ronaldinho també sap marcar gols en jugada. O sigui, que no són a pilota parada. Cinc mesos després, el brasiler ha celebrat l'empat amb ràbia. I Rijkaard ha redescobert que el Gaucho ja té més bona punteria. No és per tirar coets ni perquè la ciutat s'ompli de focs artificials. Però, venint d'on ve Ronaldinho, de l'erm més deshabitat, és tot un esdeveniment.Ha quedat Ronaldinho ressuscitat pel gol de l'empat, mentre Bojan, petit i diminut, insultantment jove (17 anys va complir a l'agost), ha demostrat comportar-se com un adult. Espectacular partit el del nen. Tot ho ha fet bé. Ha regatejat, ha desbordat, ha xutat amb encert --el pal ha evitat un fantàstic gol després d'una excelsa jugada de Messi-- i s'ha fet home. Un altre signe que és un noi prodigiós. Entre la grapa de Bojan i l'altre Ronaldinho en la segona meitat --més actiu, més profund i, sobretot, més ràpid--, el Barça s'ha aixecat. Amb Puyol tornant a la cova del central --no ha brillat de lateral-- i consumint-se, malgrat els canvis de Rijkaard, que ha tret després Gudjohnsen i Giovani, però no ha pogut guanyar. Curiosament, ha acabat patint, tancat novament a l'àrea de Valdés. Agraït, una altra nit més, al seu porter.