El Barça voreja el ridícul i cau davant un Getafe molt superior (4-0)

El Barça voreja el ridícul i cau davant un Getafe molt superior (4-0)

El pitjor Barça de la temporada s'ha estavellat a Getafe. L'equip de Rijkkard ha quedat eliminat de la Copa amb tota justícia davant un equip que li ha passat per sobre. Dos gols en cada temps han certificat l'esfondrament d'un pèssim equip que no ha estat mai en el partit.El Barcelona ha semblat un convidat a la festa del Getafe.

Els de Rijkaard s'ha entregat a un exercici d'especulació del qual ha tret partit l'equip de Schuster, que a la primera meitat ja ha fregat el somni amb dues dianes en sis minuts. Sense concentració, sense tensió i parapetats en les tres que tenia d'avantatge, el Barça ha estat un equip vulgar en mans d'un rival sobrat d'entusiasme i de joc.

Barça raquític

El Getafe ha pressionat un rival raquític, al qual li costava moltíssim passar de mig camp. Ni Xavi ni Iniesta aconseguien tenir la pilota. Molt menys Ronaldinho i Etoo perquè el Barcelona no ha xutat ni una sola vegada a porteria a la primera meitat. Tota la seva feina es concentrava en la parcel·la defensiva, on els forats d'Oleguer obligaven Puyol a multiplicar-se.

El central ha estat l'únic jugador blaugrana que semblava ficat en el matx.

Güiza ha pogut marcar en la primera jugada del partit després d'un terrible error d'Oleguer, però el davanter, sol davant Jorquera, s'ha entretingut i el mateix Oleguer ha pogut corregir el seu error. Era un avís del que seria el xoc, en què la pressió del Getafe era suficient per recuperar la pilota i carregar contra l'àrea blaugrana. Amb Casquero com a gran líder i organitzador, el conjunt blau s'ha tirat a sobre d'un rival que menyspreava el futbol.

Joc amb criteri

L'únic que tenia a favor seu l'equip blaugrana era el temps, però ni tan sols s'ha pogut aferrar a això perquè la fe i la paciència del Getafe ha donat els seus fruits. Una pilota rebutjada després d'un córner l'ha rematat Casquero de volea, amb la dreta. La pilota ha tocat la gespa i s'ha colat a la porteria de Jorquera (m. 38).

Ha estat el premi a l'equip que ha decidit respectar el futbol i jugar amb criteri. Sis minuts després, Güiza ha fet el segon gol després d'un rebuig dins de l'àrea. Amb l'aigua al coll, el Barcelona ha intentat capgirar una situació crítica. Ha avançat línies, ha tingut una mica més de presència al centre del camp, amb Xavi i Iniesta, i ha buscat el gol que posés fi a tant de sofriment. Res d'això ha espantat el Getafe, que ha continuat a la seva. Güiza ha tingut la tercera diana en un remat de cap en un centre de Cotelo, però Jorquera ha evitat el gol amb una bona intervenció (m. 55).

El guió del matx a penes ha canviat. El Getafe semblava tenir marcats els temps del partit. Ni el superava l'ansietat ni s'entregava a un treball esbojarrat en atac. Güiza ha tingut un mà a mà amb Jorquera, que ha salvat el meta blaugrana (m. 64).

L'única ocasió del Barcelona ha estat una falta llançada per Ronaldinho, que ha sortit a prop del travesser. Això passava minuts després que Rijkaard donés entrada a Gudjohnsen en un intent de donar una mica de vida a l'atac del seu equip. També ho ha intentat amb Saviola.

Arsenal ofensiu

Amb tot l'arsenal ofensiu sobre la gespa, el Barcelona tampoc ha canviar massa la seva fesomia. Semblava un equip entregat a un dubtós destí, amb una actitud impròpia d'un equip gran. Però el súmmum de tant despropòsit arribaria amb el tercer gol del Getafe. Un centre de Contra l'ha rematat de cap Vivar Dorado al fons de la porteria (m. 67) i ha desfermat el deliri entre la parròquia de Getafe. Molt més quan Güiza ha fet el quart després d'un fort remat amb la dreta (m. 71). La diana ha confirmat l'enfonsament de l'equip de Rijkaard, amb una defensa que ha acabat per diluir-se.

El somni s'havia complert. Això sí, al miracle de l'equip del sud de Madrid s'hi ha sumat un conjunt sense rumb, sense actitud i amb un menyspreu absolut pel futbol. El càstig ha estat una golejada justa que el deixa fora de la final del dia 23 al Bernabéu. Una notícia que deixa més tranquil el madridisme.