Líder sota sospita

Líder sota sospita

El Barça suma un punt davant el Betis però la seva pobra imatge reforça els dubtes sobre el seu joc

1 - BETIS 1 - BARCELONA

Empat i gràcies. Després d'una primera part miserable, el Barça encara pot sentir-se feliç de sumar un punt davant un Betis que va tenir la victòria en el temps afegit. El remat de Dani va sortir fora i ara els blaugranes miren des de dalt els seus rivals, amb un punt d'avantatge. Són campions d'hivern, però el seu futbol no rutlla, comet errors infantils en defensa (el gol de Robert, l'enèsima prova del desequilibri blaugrana) i no espanta en atac. És un líder sota sospita.A pilota parada, en un córner, va marcar el Betis. A pilota parada, en un altre córner, rematat de cap per Márquez, va empatar el Barça. Un punt per a un equip que s'ha estavellat contra si mateix. El pitjor mirall és el seu passat més recent. No està a l'altura del seu nom i se'l veu tan feble que anima el Madrid, el Sevilla i el València. Amb un Barça així, qualsevol s'hi atreveix. Fins i tot un discret Betis, perquè si jugues amb foc, et cremes. Tard o d'hora. Al primer minut o al 40. Tant se val. El més dramàtic és que el Barça avorreix. Es va passar la primera part entre les flames, amb un futbol lent, pla, insubstancial, amb Ronaldinho perdent tantes pilotes que semblava un jugador mediocre. No era ni el del Mundial d'Alemanya. Més irreconeixible que de costum, fugint de la banda, estant més temps a terra, protestant i perdent els nervis, que dret.Com l'equip. Rijkaard havia remogut l'alineació --va introduir quatre canvis respecte al Barça que va golejar el Nàstic--, però va sumar una altra frustració. Si el tècnic pretenia tenir organització, no la va trobar. Va topar amb tot al contrari. Era, es mirés com es mirés, un equip desorganitzat. Motta perdia pilotes, Gio no frenava Sobis, Iniesta estava desconegut i Márquez patia massa. Quatre cares noves per detectar vells problemes. El campió tenia davant seu un Betis que no és res de l'altre món. Amb quatre xuts des de fora de l'àrea va intimidar una mica Valdés, però de tant jugar amb foc el Barça es va cremar.HORRIBLE ERRADAUn córner, horriblement defensat, va permetre Nano, un anònim central del Betis, guanyar la primera pilota aèria i tocar de cap a l'àrea petita perquè Robert, el davanter centre, rematés a plaer l'únic gol andalús. Sol, estava sol. Ni a casa seva està més sol el gegant brasiler, que va retratar ladecadència de la defensa barcelonista. Un gol que ho diu tot perquè els deixa sense coartada. En una primera part indigna del Barça, va marxar perdent i amb l'únic orgull d'un rebel Deco, que es resistia a admetre la magnitud de la caiguda. Ell va fer l'únic xut a la porteria de Doblas (m. 12); després, l'erm. Val més no preguntar per Saviola. No és culpa seva, no, perquè per començar no va tenir pilotes ni ajuda. Tampoc per Giuly. Ni perdre el temps a perseguir un Ronaldinho que no és Ronaldinho. És la seva fotocòpia en dolent. Amagava amb disparar des de fora de l'àrea i queia. Així, un cop rere l'altre, i Rijkaard es mossegava la llengua per no dir el que tothom veu. Que l'estrella segueix hibernant.RIJKAARD, ENFADAT Per això, el tècnic es va enfadar. En el descans va haver de cridar perquè per molt tranquil que sigui no hi ha Rijkaard que resisteixi una llauna així. A la segona part, el Barça va millorar. Lògic. Més malament no es pot jugar. Complerta l'hora de partit, segons després que Márquez rematés de cap el gol de la igualada --si amb un córner em guanyes, amb un córner t'empato, va pensar el mexicà--, Saviola va enfilar el camí dels vestidors. Ni un xut a porta del Conejo. El Betis, malgrat els canvis de Luis Fernández (va treure Rivera i Dani per intentar tenir la pilota, i després, ja amb el 1-1, va col.locar a Miguel Ángel), es va ensorrar. I el Barcelona va modificar notablement el seu dibuix tàctic amb les decisions de Rijkaard. Va entrar Gudjohnsen per Saviola i se'n va anar directament a la banda esquerra, deixant Ronaldinho com a davanter centre i, quan va aparèixer Xavi, Iniesta va quedar reclòs com a extrem dret.Aquí Andrés va jugar bastant més bé que d'interior. I Olegario, com el va anomenar ahir a la nit el locutor del Betis, va crear una mica de perill. Però el Barça no feia mal. Sembla que li hagin pres la pólvora. Només cal veure el desastrós xut de Guddy, impropi d'un davanter professional perquè va travessar l'àrea de punta a punta. Una prova més de la ineficà-cia del campió. Va líder en solitari, sí, però tothom sap, inclosos ells mateixos, que no són els mateixos.