Crónica de Paris

(CATALÀ)
Desplaçament de 4 socis de la Penya Barcelonista de Lisboa a Paris per tal de viure la final de la Champions.

Lisboa 17 de maig 09.20 del matí, aeroport de Portela, l'Auri, la Pepa i el Nacho amb la bandera de la Penya Barcelonisa de Lisboa a la bossa, la bandera del Barça, les bufandes, els mes bojos barrets i tota la il·lusió del món s'enlairen cap a Paris a on ja havia arribat el dia abans en Marc soci de la Penya que viu a Barcelona.

Paris a les 13.00 era ja una olla a pressió amb les aficions dels dos clubs pels carrers de la ciutat de la llum a on lluïa un sol de justícia i la temperatura era ja d'estiu però a mesura que passen les hores i ens apropàvem a l'estació del RER (Tren que porta a St. Denis) al Stade de France on tindria lloc la gran final, la temperatura creixia, i els nervis també, cua d'una hora per comprar una bufanda oficial, cua d'una hora i mitja per fer els 50 metres que ens separen de la porta d'accés a l'estadi, però tot amb càntics des de l'himne del Barça fins els clàssic “boti, boti, boti, espanyol el que no boti”.

Al final a les 19:45 entrem al fantàstic Stade de France. L'ambient és el de les grans ocasions. L'Auri i la Pepa s'afanyen a buscar el lloc més adient per penjar la nostra magnífica bandera de 3 metres de llarg. No sense esforç aconsegueixen penjar-la i llueix ben bonica.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer, aquesta frase mítica es més veritat que mai. Però no n'hi han prou mots al diccionari per descriure el que van viure, sentir, gaudir, sofrir, plorar -sí plorar-. El gol de l'Eto´o ens va fer saltar, ballar, abraçar-nos amb tothom i plorar. Era massa la tensió acumulada.

Si, si, si, estàvem a Paris però el nostre pensament estava també amb vosaltres companys de la Penya reunits a l'SNOOKER. 80.000 afeccionats penjats dels mòbils van fer impossible la comunicació amb Lisboa. Van saltar les reds de comunicació com vam saltar nosaltres quan Belletti va marcar el gol de la victòria.

Després ja va ser el descontrol emocional, venim del nord, venim del sud, efectivament a Paris com arreu una bandera ens va agermanar. Tots junts catalans, mallorquins, asturians, jienenses, extremenys, veneçolans, mexicans, tots units fent força ho acabàvem d’aconseguir: érem Campions.

L'any que ve ens veurem a Atenes per la tercera.

L'Auri, en Nacho, la Pepa i en Marc ambaixadors de la Penya a Paris.

(CASTELLANO)
Desplazamiento de 4 socios de la Penya Barcelonista de Lisboa a Paris para vivir la final de de la Champions.

Lisboa 17 de mayo 09.20 de la mañana, aeropuerto de Portela, Auri, Pepa y Nacho con la bandera de la Penya Barcelonisa de Lisboa en la bolsa, la bandera del Barça, las bufandas, los gorros más locos y toda la ilusión del mundo vuelan hacia Paris donde ya llego el día antes Marc, socio de la Penya que vive en Barcelona.

Paris a les 13.00 era ya una olla a presión con las aficiones de los dos clubs por las calles de la ciudad de la luz, donde lucia un sol de justicia y la temperatura era ya de verano. Pero a medida que pasan las horas y nos acercábamos a la estación de la RER (Tren que lleva a St. Denis) en el Stade de France donde tendría lugar la gran final, la temperatura creída, y los nervios también. Cola de una hora para comprar una bufanda oficial, cola de una hora y media para hacer los 50 metros que nos separaban de la puerta de acceso al estadio... pero todo con cánticos del himno del Barça hasta el clásico “boti boti boti, espanyol el que no boti”.

Al final a las 19:45 entramos al fantástico Stade de France. El ambiente es el de las grandes ocasiones. Auri y Pepa se apresuran en buscar un buen sitio para colgar nuestra magnífica bandera de 3 metros de largo. No sin esfuerzo consiguen colgarla y luce bien bonita.

Volveremos a luchar, volveremos a sufrir, volveremos a ganar. Esta frase mítica es más verdad que nunca. Pero no hay suficientes palabras en el diccionario para describir lo que sentimos, disfrutamos, sufrimos, lloramos –si, llorar-. El gol de Eto’o nos hizo saltar, bailar, abrazarnos con toda la gente y llorar. Era demasiada tensión acumulada.

Si, si, si, estábamos en Paris, pero nuestro pensamiento estaba también con vosotros, compañeros de la Penya, reunidos en el Snooker. 80.000 aficionados colgados de los móviles hicieron imposible la comunicación con Lisboa. Saltaron las redes de comunicación, igual que saltamos nosotros cuando Belletti marcó el gol de la victoria.

Luego ya fue el descontrol emocional. Venimos del norte, venimos del sur, efectivamente en Paris, como en todos los sitios, una bandera nos unió. Todos juntos, catalanes, mallorquines, asturianos, jienenses, extremeños, venezolanos, mejicanos... todos unidos lo acabábamos de conseguir: éramos Campeones!!

El año que viene nos veremos en Atenas, a por la tercera.

Auri, Nacho, Pepa y Marc, los embajadores de la Penya en Paris.