LA CRÒNICA DE LA QUECA
A la conquesta del món
Ha arribat lo dia. Lo campió d’Europe debute aqueste tarde al Mundial de Clubs contre lo Atlante mexicà.
Batua... si es perd, adéu al títol! Lo Carles és conscient de la importància del matx i del deute històric: mai s’ha conquerit el Mundial de Clubs. Aquest dimecres això ha de canviar.
Vestide amb lo nou trajo que m’ha regalat lo Puyi per anar a l’Estadi i acompanyade de lo padrí hem sortit de l’hotel de les mil estrelles per anar a veure com guanye lo BARÇA.
Un cotxàs ens ha vingut a buscar i lo padrí tot cofoi anava dient a tothom que ere lo padri de lo Puyol, com no l’entenien cada vegada cridave més i he hagut de donar-li un copet a la came perquè callés, que AbuDhabi no era lo Pallars.
Apa, Sant Tornem-hi, com lo dia de Kiev però sense fred ni gel ni alcohol (els àrabs no en gasten), ens ha passat lo mateix: encare no teníem lo cul al seient i, llufa, ja en han marcat lo primer. A lo padrí gairebé li dóna un patatús. L’he animat i li he dit que tranquil, padrí tranquil, que això era per despistar los mexicans. Batua, quin ensurt! A aquest nois els hi hauré de picar la cresta. No pot ser que es deixin fotre aquest gols tan tontos. Lo Puyi estave cabra i jo ho sé veure de seguida per això sóc una ovelle. I es mirava lo guapet d’en Márquez amb cara de pocs amics tot pensant: no la tornis a cagar que ens les tindrem.
Bé, posat una mica d’ordre, lo Busi ha empatat i hem anat a la mitja part un pèl més tranquils. Lo padrí ha volgut anat a comprar un entrepà de butifarre i he hagut de dir-li que els àrabs tampoc en gasten, de tocino. A començat a cridar que s'hagués hagut de portar una llonganisse a la maleta i no fer cas de lo seu net, lo Carles. Al final s’ha calmat i hem tornat al nostre seient. Avui no he tingut cap probleme per seure, No beuen alcohol, no mengen tocino però els hi cauen bé les ovelles i més avui que jo estave com una autèntica ovelle àrab.
Començe la segona part i lo agosarat del Pep fa sortir lo Messi i, collons nois, com si tingués bitxo al cul ha agafat la pilota i a 100 per hora se n’ha anat cap a barraque i ... gooooooooooooooooooooooooool. La situació estave encarrilada. Es veie que los nois tornaven a ser ells mateixos i pim pam pum, 3 a 1 i cap a l’hotel de les mil estrelles a esperar la final de dissabte contra Estudiantes que de ben segur guanyarem.
Paraule de Queca
Ha arribat lo dia. Lo campió d’Europe debute aqueste tarde al Mundial de Clubs contre lo Atlante mexicà.
Batua... si es perd, adéu al títol! Lo Carles és conscient de la importància del matx i del deute històric: mai s’ha conquerit el Mundial de Clubs. Aquest dimecres això ha de canviar.
Vestide amb lo nou trajo que m’ha regalat lo Puyi per anar a l’Estadi i acompanyade de lo padrí hem sortit de l’hotel de les mil estrelles per anar a veure com guanye lo BARÇA.
Un cotxàs ens ha vingut a buscar i lo padrí tot cofoi anava dient a tothom que ere lo padri de lo Puyol, com no l’entenien cada vegada cridave més i he hagut de donar-li un copet a la came perquè callés, que AbuDhabi no era lo Pallars.
Apa, Sant Tornem-hi, com lo dia de Kiev però sense fred ni gel ni alcohol (els àrabs no en gasten), ens ha passat lo mateix: encare no teníem lo cul al seient i, llufa, ja en han marcat lo primer. A lo padrí gairebé li dóna un patatús. L’he animat i li he dit que tranquil, padrí tranquil, que això era per despistar los mexicans. Batua, quin ensurt! A aquest nois els hi hauré de picar la cresta. No pot ser que es deixin fotre aquest gols tan tontos. Lo Puyi estave cabra i jo ho sé veure de seguida per això sóc una ovelle. I es mirava lo guapet d’en Márquez amb cara de pocs amics tot pensant: no la tornis a cagar que ens les tindrem.
Bé, posat una mica d’ordre, lo Busi ha empatat i hem anat a la mitja part un pèl més tranquils. Lo padrí ha volgut anat a comprar un entrepà de butifarre i he hagut de dir-li que els àrabs tampoc en gasten, de tocino. A començat a cridar que s'hagués hagut de portar una llonganisse a la maleta i no fer cas de lo seu net, lo Carles. Al final s’ha calmat i hem tornat al nostre seient. Avui no he tingut cap probleme per seure, No beuen alcohol, no mengen tocino però els hi cauen bé les ovelles i més avui que jo estave com una autèntica ovelle àrab.
Començe la segona part i lo agosarat del Pep fa sortir lo Messi i, collons nois, com si tingués bitxo al cul ha agafat la pilota i a 100 per hora se n’ha anat cap a barraque i ... gooooooooooooooooooooooooool. La situació estave encarrilada. Es veie que los nois tornaven a ser ells mateixos i pim pam pum, 3 a 1 i cap a l’hotel de les mil estrelles a esperar la final de dissabte contra Estudiantes que de ben segur guanyarem.
Paraule de Queca
posted by PBL at
9:02 p. m.
1 Comments:
Hello !.
You re, I guess , probably curious to know how one can manage to receive high yields .
There is no need to invest much at first. You may start to receive yields with as small sum of money as 20-100 dollars.
AimTrust is what you thought of all the time
The company represents an offshore structure with advanced asset management technologies in production and delivery of pipes for oil and gas.
It is based in Panama with offices everywhere: In USA, Canada, Cyprus.
Do you want to become an affluent person?
That`s your chance That`s what you wish in the long run!
I`m happy and lucky, I started to take up income with the help of this company,
and I invite you to do the same. It`s all about how to choose a proper companion utilizes your funds in a right way - that`s the AimTrust!.
I make 2G daily, and my first deposit was 1 grand only!
It`s easy to get involved , just click this link http://hybatyriwo.freewebsitehosting.com/cacado.html
and go! Let`s take this option together to become rich
By
Anònim, at 1:40 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home