CRÒNICA DE LA QUECA

Ciao amics, torna la Champions i torna la Queca.

UN EQUIP PER SUCAR-HI PA

Avui és un gran dia, jo també he renovat lo meu contracte amb Penbarlis per continuar escrivint les meves cròniques dels partits de la Champions i els clàssics de la Lliga.
Avui l’Estadi feia goig,estava ple com un ou i los culers disposats a apoiar a mort l’equip. Tothom ben d’hora cap a l’Estadi, la bufanda, les trompetes, les pancartes: “Eto’o no t’oblidarem mai” i els bocates que ens ha preparat la done.
Som la millor afició del món. Vam aplaudir lo Eto’o abans de començar el partit per dir-li que l’estimem però un cop va començar el joc ens vam posar on calia, a apoiar lo nostre equip amb més força que mai.
Com diu lo padrí, aquest equip és un equip de pa amb oli, de les Borges per suposat. Valdés,lo capi Puyi, Piqué, Sergi, Xavi, Iniesta i Pedro 7 jugadors de la casa per un Barça que va donar una lliçó de bon futbol a Europa i al món devant un Inter de Milà on no hi havia ni un sol jugador italià… Porca miseria!
Pim,pam pum i ja estem 2 a 0. Lo Mourinho fa una cara que semble un cul. Estic contenta, s’ho mereix per xulo i bocamoll. Ja m’ho diu sempre lo padrí: semble un madileny de Chamberi en lloc de portuguès
Avui lo amo m’ha fet seure darrera la banqueta dels jugadors del Barça, una mica amagada perqué no em veiés lo arbitre Busacca i em fotés la vermella directe que no va donar a lo Chivu i també, perquè no dir-ho, perquè em feia por que, amb aquest nom, em fés proposicions. No el Busacca, no, l’altre…
Gràcies a la meva situació priviliegiada he pogut veure el que més m’ha agradat del partit, l’abraçada de lo Eto’o amb lo nostre Piqué dient-li: ens veurem a la final del Bernabeu. I els ulls de lo Eto’o espurnejaven.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem aquest Barça, aquest Barça volem.
Paraula de Queca