JÁ SÓC AQUÍ - VOLTEI : LA QUECA DE PUYOL

La Queca l'ovella d'en Puyol i cronista de Penbarlis

Hoolaaa, ja sóc aqui amics culers.

Com podreu observar he cambiat de visual. Ara en homenatge a lo meu amo, lo Carles Puyol i, com a prova d’admiració i amor, m’he deixat creixer lo pèl per assemblar-me més a ell.

Aqueste temporade us prometo xirinola de la bona. Aquest any 6!!! Com m’ho faré jo que només tinc 2 dits a cada mà per fer el signe de sextacampeons el proper i gloriós mes de Maig???

Fa una setmanete que lo padrí i jo vam baixar a Barcelona després de 2 mesos en lo Pallars rustint-nos com en una barbacoe. Lo padrí ho ha passat malament i jo, amb la meva decisió de no xollar-me, doncs no cal que ho us expliqui però quan vaig veure la cara de lo Carles al veure’m, se’m van passar tots los mals perquè li va agradar molt. A lo Keite no li va fer tanta gràcie perquè diu que només de veure’m li puja la temperatura. Batua, ja s’acostumarà!

Ahir a l’Estadi vam veure un partit de categorie. Aquestos xicots estan com si no haguessin passat 2 mesos. Teva-meva, teva meva i gol. No vull ni pensar lo que passarà quan tornin lo Márquez i lo super Inieste. Que tremolin els galàctics que s’hauran de comprar binocles per veure’ns a la classificació!!!

Massa caca, massa putiferi. Los nostres sí que són homes que saben el que és un equip de futbol i lo Guardiola que continua amb la seva vareta màgica a dirigir l’orquestre i a qui desafine, garrotade i tentetieso que és com ha de ser. Ja ho diu lo padrí sense humilitat no hi ha equip ni per jugar a lo dominó.

Estimats culers de Lisboa i del món, fins al proper partit a Mònaco. Espero que em portin perque amb lo meu nou visual encara em lligaré a la Estefania...

Paraula de Queca