Les claus de la Queca

Estimats amics i amigues culers
Perdoneu el retràs de la meva crònica però,batua Déu! ja la tenia feta i aquest orellut do Llorente me la va cagar i, torna a començar! i a mi em costa molt escriure. Els ordenadors no estan pensats per les ovelles.
A més a més lo primer era consolar a lo meu amo, lo Puyi. Estava destroçat perqué sabia que va ser una mica culpa d’ell que lo Llorente marqués i ja lo coneixeu, és un tio legal i s’ho prend tot molt a pecho. Lo Queite (quin gran gol lo seu) i jo, vam intentar animar-lo però no hi havia manera. No parave de donarse cops al cap i cops de puny a la pared.
Per fi va ser lo gran Gusiluz Inieste qui malgrat la seva lesió (un trencament muscular de dos centímetres en el recte anterior de la cuixe dreta), pos va ser lo puto Inieste que va acabar per consolar-lo i així va anar a la dutxe i desprès ja estave més calmat.
Jo tenia por per lo padrí que va venir a l’Estadi i pobret no el veie sortir i patia i patia però tot va acabar bé i ens va anar cap a casa per descansar perqué tot estar per fer i tot és possible, el Barça guanyará el proper dimecres als del Athleti a València, aconseguint la Copa del Rei. La Lliga ja no es pot escapar i el dia 27 tots a Roma a celebrar aqueste històrica temporade banyant-nos a la Fontana de Trevi. Jo ho faré. Paraula de Queca