Pressió al Bernabéu

Pressió al Bernabéu
• El Barça guanya la Reial i seguirà com a líder facin el que facin avui el Madrid i el Sevilla

Passada de Ronaldinho, golàs d'Iniesta. Passada de Ronaldinho, golàs d'Etoo. Així, explicat fredament, semblaria que fins i tot va ser fàcil, bufar i fer ampolles, el valuós triomf del Barça a Anoeta. I si ho va ser es deu a les genialitats del brasiler, que va transformar la visita a Sant Sebastià en un meravellós catàleg d'assistències.

Darrere d'aquestes dues fantàstiques passades queda oculta, però, una mediocre primera meitat, resolta amb autoritat després del descans. Alguna cosa va tornar a dir- los Rijkaard. Alguna cosa seriosa, perquè el Barça no era el mateix. I així, rescatant l'essència d'un joc que tenia pràcticament perdut, el líder va anar a dormir amb la consciència tranquil.la.Li és igual el que passi avui al Bernabéu entre Madrid i Sevilla. Ells, els campions, van jugar, especialment, en la segona meitat, a un nivell molt alt, tenint en compte els últims partits. Recuperada per necessitat (la lesió de Deco l'hi va obligar) la figura del migcentre defensiu, el Barça va semblar més equilibrat a la primera meitat.

No tant pel que va fer Edmílson, el futbolista triat per Rijkaard per fer aquesta ingrata tasca, sinó perquè l'equip no va sortir adormit. No va tenir gaire remat. Cert. Però, almenys, no es va despistar gens. L'inici del partit va ser bo. La pilota no anava massa ràpid, tot i que el control era totalment blaugrana, amb Etoo jugant d'extrem esquerre i Ronaldinho de davanter centre.

O sigui, les peces van canviar de lloc. Samuel a la banda; Ronnie, disfressat de fals nou. Fals perquè no era a l'àrea sinó que en fugia per enredar els dos centrals de la Reial Societat.

GOL ANUL.LAT A XAVI

Iaixí, a poc a poc, amb un gol anul.lat a Xavi (m. 5), convertit ahir a la nit en el davanter més perillós, el Barça creia tenir el partit a la mà. El partit, sí; el marcador, no. Hi va haver uns minuts de defalliment, lògics perquè no veia cap escletxa al mur construït pacientment per Miguel Ángel Lotina, el tècnic de la Reial. Estaven totes les portes tancades, amb Messi engolit a l'altre costat de la paret --sense notícies de Leo--, i Etoo corrent sense defallir. Una passada, una genial passada de Ronaldinho a Xavi, va dibuixar una jugada sensacional, però la mà dreta de Bravo va impedir el gol blaugrana. La Reial es va espantar. Va fer un parell de passos enrere, si es descuida acaba a la platja de La Concha, i va despullar encara més la falta de guspira que ofegava el campió.

És sabut des de fa mesos que el Barça és un altre, com si la seva essència s'hagués quedat a París, però feia mal veure'l a la primera meitat sense energia. Amb actitud, ganes, compromís, però poc futbol. I gens de màgia. ¿Perdó? El partit va començar igual a la segona part.Però al primer minut, Messi va agafar la pilota al camp del Barça, es va oblidar de jugades maradonianes i va descobrir Ronaldinho, ja en terreny donostiarra. Llavors, no se sap d'on, va aparèixer la màgia perduda. O potser va ser més senzill. Potser va ser que Ronaldinho es va desfer de la mala fotocòpia que l'ha acompanyat tota la temporada i va rescatar la seva disfressa més autèntica.

Va mirar cap a l'horitzó, va veure Iniesta entre les ratlles blaves i blanques dels defenses de la Reial, va activar el GPS, va servir una majestuosa passada i després es va posar a mirar. Perquè el que va fer Iniesta és per mirar i, sobretot, admirar. Amb una velocitat insòlita --a vegades la gent creu que Andrés no corre mai, només camina--, es va colar entre els defenses, va trencar Bravo, el meta de la Reial, amb un astut cop de cintura, com si fos Ronaldo, l'autèntic, l'extraterrestre que va passar pel Camp Nou, i va marcar un gol fantàstic. Celebrat com si valgués realment una Lliga. Potser la val.

ETOO ALLEUJA EL PATIMENT

A Ronaldinho li va agafar per saltar a Anoeta, com fa un any el gloriós maig del 2006 a Saint Denis, celebrant la Champions. Però no, no era això el que feia volar el brasiler. ¿Celebrava una gran passada? Tampoc. Celebrava haver-se retrobat, com va demostrar al final del matx amb una altra passada galàctica perquè Etoo marqués i donés calma al Barça amb un triomf que espanta l'angoixa.