Un empat caçat al vol

Un empat caçat al vol

Isaac Lluch/Diari AVUI

El Barça va perdre ahir el primer enllaç amb el liderat, però almenys no va perdre un partit que va ser més dolent que tot el carbó que han regalat aquests dies els Reis d'Orient i va acabar sent l'únic aspirant al títol que no va caure derrotat durant la jornada.

L'equip de Frank Rijkaard va rescatar un punt davant un Getafe que segurament mai més a la vida tornarà a tenir més possessió de joc i més oportunitats de gol que els blaugranes. I encara gràcies que les coses van acabar així.

El Barcelona va estar desconegut, vulgar, fins i tot a estones espantós, incapaç de combinar amb certa diligència o inspiració.

No va veure mai el futbol fàcil l'equip barcelonista, i no perquè la boira fes ahir acte de presència al Coliseu madrileny.

Segurament el partit es va començar a espessir des de l'alineació, delmada per les vuit baixes i, més concretament, per la falta de jugadors determinants.

Amb Eto'o i Messi llargament lesionats, les absències de Deco i Ronaldinho encara van pesar més.

Sense cap dels cracs, l'equip blaugrana va ser massa pla. No hi va haver ni ritme ni pausa al mig del camp, gairebé tampoc lideratge, i, per agreujar-ho, ni Iniesta ni Xavi van mostrar la seva ascendència ni jerarquia en el joc.

El Getafe, amb unes línies molt agressives i ordenades, pràcticament no va patir fins que el Barcelona va trobar l'empat en un xut de falta genial de Xavi.

Llavors ja havia transcorregut més d'una hora llarga de joc i el Barça ni havia xutat entre pals.

Contrapunts al tedi

El partit va ser d'aquells que es llencen a les escombraries sense mala consciència.

Incòmode el Barça i limitat el Getafe, els minuts es van fer més llargs que el temps d'espera per agafar un enllaç de vol en algun aeroport sud-americà, per posar un exemple.

Hi va haver poques jugades emocionants, hi va haver poques accions provocadores. Els dos gols van ser el contrapunt a un partit monòton i gairebé es pot dir que van arribar de forma aïllada.

El primer, per una pífia monumental de Márquez, que, per a més contrastos, va estar fins en aquell moment impecable.

El segon, per un golàs de Xavi que va espavilar el Barcelona quan potser hi havia més temps que fe per aconseguir el triomf.

I Valdés, de nou clau

Ni desconcertat per l'empat, el Getafe, que s'havia avançat mitjançant Güiza, no va acabar claudicant ni demanant l'hora. Giuly, amb un xutàs després d'un còrner, va estar a punt de treure petroli del partit, però el conjunt madrileny es va refer i també va poder replicar a través de Casquero, Manu del Moral i Mario Cotelo.

Als últims minuts, Valdés va acabar tornant a estar sensacional per assegurar un empat més bo que el partit.