Leo Miyagata: del plor al somriure

Leo Miyagata: del plor al somriure

El nen nipó que va commoure el barcelonisme amb el seu desconsolat plor l’any 2006 torna a somriure i a vibrar amb els èxits del seu equip. Leo Miyagata respira Barça i està llest per donar-li suport en la lluita per aquest Mundial de Clubs.

Desconsolat i sense paraules. Només amb llàgrimes que li regalimaven per les galtes rosades. Així és com es va quedar Leo Miyagata, d’aleshores només sis anys, en veure perdre el FC Barcelona al Mundial de Clubs de Yokohama l’any 2006. Sense saber-ho, es va convertir en una icona de la passió culer.

A les portes de l’edició d’enguany del Mundialet, Barça TV s’ha retrobat amb el barcelonista nipó per excel·lència. Del plor al somriure i l’eufòria podria ser el resum d’aquests tres anys per a Leo Miyagata que, tot i fer-ho a distància, espera veure com el Barça aconsegueix l’únic títol que li falta.

Somriures tres anys després

Malgrat el disgust viscut l’any 2006, el nen nipó que va commoure el barcelonisme mundial va tornar a somriure. Han passat tres anys des d’aleshores i ara un Leo de nou anyets recorda aquell moment amb cert estupor: “Jo vaig plorar de ràbia perquè havien perdut, però la veritat és que no m’imaginava que em faria tan famós”.

Del disgust a la felicitat

Ja de ben petit, Leo Miyagata va aprendre la lliçó que no sempre es pot guanyar i va descobrir en la seva pròpia carn el dolor de la derrota. Si no es pot guanyar sempre, sí que es pot guanyar tot, i això és el que ha fet el Barça aquesta temporada, una fita històrica que el petit Miyagata ha viscut amb passió a 10.500 km de distància: “Em vaig posar molt content en veure que aconseguíem el triplet. Em vaig emocionar tant que hi havia dies que no podia ni dormir”, confessa Leo.

Barça entre quimonos i sushi

Les llàgrimes de Leo Miyagata no van ser fruit d’un rampell momentani, sinó que per les venes li corre sang blaugrana. A la seva habitació costa trobar-hi un pany de paret lliure de barcelonisme. I és que aquest jove culer viu entre pòsters dels seus ídols, samarretes, pins i productes de marxandatge, petits tresors que ensenya orgullós a tot els que visiten el seu univers blaugrana. Entre els seus preferits, la samarreta oficial que pràcticament s’ha convertit en el seu uniforme: “Me la poso quan surto a passejar, per anar a l’escola i també quan vaig a entrenar”.

Nipó, futbolista i culer

Somiar és de franc i a vegades els somnis són el principi de grans realitats. Partint d’aquesta base Leo no posa límit als seus: “M’agradaria ser jugador del Barça, que els culers pensessin que sóc un bon jugador i poder guanyar la Pilota d’Or”. Malgrat la seva joventut, Miyagata ja ha posat fil a l’agulla per fer realitat el seu somni: juga en un club de futbol de Yokohama i depura la seva tècnica fixant-se en les arts dels seus ídols: Leo Messi, Bojan Krkic i Pep Guardiola. D’aquest últim en destaca el caràcter i gestualitat: “Una de les coses que més m’agraden d’ell és que fa molts gestos i quan no li agrada alguna cosa s’enfada”.

Barça les 24 hores del dia

La passió que sent Leo Miyagata pel FC Barcelona va més enllà del sentiment. I és que els resultats del Barça tenen molta incidència en la vida quotidiana del jove aficionat: “Quan el Barça guanya, em poso molt content i tinc molta energia. Gràcies a les victòries puc esforçar-me molt estudiant i jugant”. D’altra banda i malgrat les diferències horàries, Leo no es perd els partits del seu equip, ja sigui en directe, en dates especials, gravats o a través del canal del club: “Cada setmana veig Barça TV”, assegura Leo.