El Barça agafa l'avió

El Barça agafa l'avió
Impacte L'equip de Rijkaard trenca la mala ratxa a fora golejant la revelació de la Lliga Líders Eto'o, que fa dos gols, i Messi tornen al millor nivell Bases Possessions llargues, alta efectivitat i errors minimitzats

Dèiem ahir que la visita a Huelva era el moment idoni perquè el Barça s'enlairés en aquest viatge cap al títol de Lliga. Molts cops s'ha sentit aquesta temporada allò que "ara és la bona" però, efectivament, l'equip de Frank Rijkaard va complir la promesa i va agafar l'avió.

A Huelva no hi ha aeroport, i a estones va semblar que era un vol de baix cost. Alguna incomoditat, algun detall... Però el 0-4 al camp de l'equip revelació de la Lliga és incontestable, sobretot perquè el Barça portava quasi quatre mesos sense guanyar fora de casa.
D'una tirada, els blaugranes han tornat a guanyar a domicili, fent els mateixos gols (1-4 al camp del Mallorca), i han igualat la millor golejada a la Lliga (4-0 al Vila-real). No va ser la millor exhibició en alguns aspectes, és cert, però va ser un triomf de primera classe. Del primer de la classe.
Falten jornades, i punts -33-, i és d'hora per parlar de cop d'efecte. Però el València ja va descavalcar ahir (0-2 davant el Racing) i avui Sevilla i Madrid no jugaran per retallar, sinó per no perdre el ritme que marca el Barça altre cop.
Sovint la lògica dels esdeveniments és implacable. Les baixes d'Eto'o i Messi han fet molt mal a la fiabilitat d'aquest Barça. No es podien passar per alt en qualsevol anàlisi rigorosa. Se'n ressentia el 4-3-3. Ahir, amb el camerunès i l'argentí clarament en bona forma, i un Iniesta que val un imperi també com a migcentre, Rijkaard va fer el bo el que va avisar en l'entrevista a l'AVUI: aquesta és la base del joc blaugrana.
El seu equip va mastegar molt la pilota, com cal. El segon gol és exemple palmari, amb una possessió llarga, ben llarga, amb molts tocs aparentment inofensius i, de cop, una combinació rapidíssima entre Messi i Deco que deixa Zambrotta sol davant Vallejo. Vaselina i a dins en la primera i quasi única acció ofensiva del lateral italià. L'acció del minut 3
Bé és cert que tot plegat ho va condicionar molt el primer i matiner gol. Va ser una acció de fe d'Eto'o, amb un xut des de 25 metres que va agafar un efecte enverinat, augmentat per un bot que va disparar la velocitat i que va sorprendre Vallejo.
I també és cert que el Barça va passar pels seus minuts d'absència, just abans de la mitja hora. Van ser tres ocasions seguides dels locals fruit d'errades de concentració (el xut al pal de Barber, sol a la frontal, neix en un córner servit en curt) o de col·locació, sobretot d'un Sylvinho massa ofensiu en l'inici.
Però la sensació de control va ser general i va fer reviure capítols passats. Igual com la percussió de Messi als murs rivals -com en un quart gol clavat al tercer del clàssic-, el sacrifici efectiu de Deco al migcamp i, sobretot l'empenta i l'encert d'Eto'o, capaç de treure's del barret un triple dríbling en quatre metres, amb rematada fallada, i trenta segons després connectar una volea precisa i enviar-la a la xarxa. Ara només falta augmentar les ocasions creades (4 gols en 7 xuts ahir) i que Ronaldinho s'entoni. Sí, ahir va jugar.