In memoriam

Sergi López, germà gran de Gerard, mor als 39 anys L'exjugador tenia depressió i va aparèixer mort vora l'estació de Granollers La fortuna no va acabar de somriure mai a Sergi López Segú. Hi va haver una època en què va estar cridat a convertir-se en símbol del barcelonisme i referència en la defensa del Barça. Ahir, es va suïcidar a tocar de l'estació de tren de Granollers, la seva ciutat natal. Hauria pogut tenir-ho tot com a futbolista, arribar a ser una estrella, la que el va il.luminar fins a dalt de tot del firmament quan era la gran promesa del planter blaugrana. "¡Que ho sàpiguen! Al Mini ha nascut una nova Caballé", va arribar a pronosticar, desgraciadament sense encert, Josep Mussons, quan era el directiu responsable dels equips inferiors del Barcelona. Ahir, els Mossos d'Esquadra van testificar com a suïcidi la causa de la mort de Sergi López. Fa exactament un mes va complir 39 anys. L'exjugador es trobava sumit en un procés de depressió, pel qual es medicava, després d'una crisi familiar. Tenia una filla. El seu germà Gerard va viatjar ahir a la nit urgentment des de Mònaco, una vegada va saber la trista notícia, la segona en un cap de setmana de desgràcies per a la família blaugrana. Els germans López Segú eren tres i estaven cridats a ser una dinastia que entraria en la història del Barça. Juli, el mitjà, que va arribar a jugar al Barça B, va penjar les botes per dedicar-se al món empresarial. Sergi, en canvi, es va veure turmentat per les lesions des que un matí maleït, en què plovia a les instal.lacions blaugrana, va anar a entrenar-se al Palau. EL BÀSQUET Tots sabien que tenia una gran devoció per Epi. Amb l'excusa d'alguna lesió, potser fingida, s'havia escapat alguna vegada per animar els gegants blaugrana. Va saltar, va connectar la cistella, però al caure a terra es va torçar el peu i es va trencar el genoll. Va haver de patir fins a quatre operacions. El genoll s'inflamava i els metges no trobaven una solució clara.Això va passar quan Sergi estava considerat com la gran figura del Miniestadi, la Montserrat Caballé del futbol català, l'heroi en el 6-3 que els juvenils del Barça li van endossar al Madrid, el noi que en una sola temporada feia 34 gols, el mateix que va ser descobert, com tants altres nens, per Oriol Tort, pioner i professor a l'hora d'apadrinar joves valors blaugrana. Diuen que quan tenia 13 anys i despuntava al Granollers, el Barça i el Madrid es van barallar per fitxar-lo. Va ser Tort qui va convèncer la família, amb la promesa que cada dia un taxi el duria a Barcelona, un transport que ara és habitual a les seccions del Barça i l'Espanyol. L'OPORTUNITAT A la quarta operació va semblar que se solucionaven els problemes. Per això, als 20 anys, Luis Aragonés li va donar l'oportunitat de saltar al primer equip. I, un cop més, quan va intentar marcar un cinquè gol a Zubizarreta en un entrenament, el genoll va tornar a cedir. Tot i així, turmentat per les lesions, es va mantenir tres temporades amb el Barça. Va guanyar una Recopa i una Copa del Rei. Després se'n va anar un any cedit al Mallorca. El Saragossa el va fitxar el 1992. Va aconseguir la històrica Recopa que el conjunt aragonès va conquistar a París (1995). Va ser l'antesala de l'acomiadament. Als 28 anys va haver de refugiar-se al Gavà, a Segona B. "El meu germà Gerard serà més bo que jo", va pronosticar. A ell tampoc l'han respectat les lesions.