ES VA TROBAR A FALTAR ETOO

El Barça va entrar i va sortir del teatre de Stamford Bridge sense deixar empremta, sense res per recordar tret que el Chelsea n'hi va tornar una que li devia. Res de l'altre món, una derrota de les que agraden a Mourinho, 1-0 i gràcies, però que fa mal per tractar-se de qui es tracta i perquè el campió va estar lluny de ser el que és o el que era, a imatge i semblança del seu guia, Ronaldinho, que a penes va trepitjar l'escenari i que aquesta vegada no va aparèixer quan l'equip el necessitava. Caldrà esperar-lo diumenge al Bernabéu. En un duel sense l'energia i l'emoció dels precedents, el Chelsea va sortir guanyant sense haver-li passat la mà per la cara al Barça, que ara haurà de guanyar els dos partits de casa per no quedar fora. Una urpada de Drogba va ser suficient per desequilibrar una balança que es va anar inclinant a un costat i a l'altre. En un duel més tàctic que emocional, encara que al Chelsea se'l va veure sempre amb un punt més d'excitació, al Barça li va faltar convicció, com si saber que no s'hi jugava la vida li hagués rebaixat les ànsies de guanyar. Mourinho no es distingeix per ser gaire valent. És més atrevit amb la llengua que amb la llibreta. Entre els anglesos hi havia ingenus a qui va fer creure que sacrificaria múscul (Essien) per talent (Robben o Joe Cole), en el que hauria estat una manera de dir: "Vaig a guanyar el partit". A l'hora de la veritat, va posar el fre de mà i va enfortir encara més l'equip amb l'entrada de Boulahrouz, un gos de presa amb fama de carnisser, a qui devia obligar a dormir amb la foto de Ronaldinho a la tauleta de nit. Cada cop que la pilota arribava a Ronaldinho, allà hi havia el defensa holandès, enganxós, inseparable, fins a engolir-lo. A l'altra banda, en canvi, Messi va seguir amb la seva obra de teatre, la mateixa que va començar la temporada passada. Però aquesta vegada davant no tenia Assier del Horno, sinó Ashley Cole. A la pulga tant li és qui li posin davant. Quan la pilota li cau als peus, passa alguna cosa. Ahir, enmig d'un joc poc vertical, Messi oferia sempre una sortida, una punta de velocitat que alterava els mecanismes del Chelsea i que va propiciar les dues ocasions més clares de perill. Amb Messi com a únic agitador, el primer temps es va convertir en un duel d'anada i tornada, que naixia i moria al centre del camp, i no anava més enllà. El Chelsea, revolucionat, collant fort, sense deixar ni un moment de descans, i el Barça, molt incòmode, incapaç de retenir la pilota i parar-se a pensar. Amb Gio i Zambrotta patint als laterals, Drogba va tenir la primera ocasió al quart d'hora, en una jugada que va retratar el que seria l'atac del Chelsea. Xevtxenko va tenir el remat, però Márquez se li va avançar. I així seria fins a la fi. Drogba, convertit en una peça incontrolable, i Xeva, en una ombra de si mateix. No va tocar pilota i va haver de ser l'ivorià qui empenyés els seus, amb un gol que va néixer en un mal control i mig cop de taló, i va morir d'una gran mitja volta. Fins a aquest moment, un minut després del descans, el Barça havia acabat controlant la situació davant d'un Chelsea que es va anar esbravant, incapaç d'aguantar la pressió asfixiant. Tocant i tocant, amb més control i menys precipitació, amb la defensa més ben ajustada, el campió va començar a recuperar la seva identitat, jugant més al primer toc i empenyent cap enrere els anglesos. Però tot això va morir així que Drogba va fer aquesta mitja volta i el Chelsea va trobar el que tant li agrada. Una excusa per quedar-se encara més enrere i contraatacar. Es va trobar a faltar ETOO El Barça, en canvi, se'n va anar al davant amb tot. En vista que Xevtxenko estava barallat amb tothom, Rijkaard va deixar tres defenses, va fer sortir Iniesta i Giuly, i va enviar l'equip cap amunt. O tot o res. I es va quedar sense res. Molt soroll per no res. Va tenir la pilota, però li va faltar convicció i algú al davant. Valdés fins i tot va salvar el 2-0 davant Drogba i només Messi, reciclat com a davanter centre, va inquietar lleugerament Hilario. No gaire, la veritat. Passa el partit i queda el dubte de saber realment si el Chelsea pot estar tranquil. El Barça a penes el va examinar. Potser sona a oportunista, però la sensació és que amb Etoo hauria estat diferent. Ahir a la nit va ser un dels dies en què se'l va trobar a faltar molt. I n'hi haurà més.