La crònica de la Queca

Batua Déu amics culers de Lisboa i del món!!!!

Ja som los millors del món devant Déu i devant d’Al•là.

Les meves aventures a Abu Dhabi amb lo padrí donen per escriure un llibre, cosa que no faré perquè amb les meves potes em coste molt escriure a l’ordinador.

Abans d’anar a l’estadi Mohammed Bin Zayed, lo padrí I jo vam anar a visitar la Mesquita del Cheik Zayed amb capacitat per 30.000 persones. Lo padrí només anava repetint “Ondie, ostres, kollons i recollons”, tot maravellat. Jo li anava dient que no digués tant de renecs que a lo Carles no li agrade i que després ens renye. Ell tot accelerat anave dient que com los moros aquestos no l’entenien lo Carles no ho podria saber. Per visitar la mesquita es va haver de treure les sabates i une altre volte va començar amb els renecs: “cordons, collins, cagumdéu ara m’haig de treure les sabates amb lo que després em costa de cordarles. I deixar-les aquí a la porta no m’agrade, qualsevol gamarús me les pot robar”. Bé com sempre després va acabant fent com tohom i varem visitar la Mesquita en pau.

Després d’una capcinadete a l’hotel de les 7 estrelles ens vam anar un altre cop amb limusina cap a l’Estadi que també porta el nom d’aquest moro tan ric el cheik Zayed. A la primera part lo padrí va patir molt perquè deie que li feie mal a la gole amb lo calor i que només podia veure coca-coles i que a ell un glopet de ratafia li aniria millor. A la mitja part lo padrí va desapareixer i se’n va anar al vestuari a fisgonejar lo quarto de l’utiller del Barça. Va tornar tot just quan començava la segona part i em va picar l’ullet. Li vaig demanar quina havia fet però em va engegar a dida tot dient-me: “Ves a filar tros d’ase que no t’ho penso dir”. De veritat li diré a lo Puyi que jo amb lo padrí i el seu mal genit no vull viatjar més. Em fa passar vergonye.

Sort que a la segona part el joc es va animar, los xics van començar a tocar-la i vam arribar a la pròrroga però amb lo convenciment que aixó estava fet. I aixi va ser. Lo puto Messi amb lo seu gran cor es va tirar i va empènyer la pilota al fons de la porteria. Gooooooooooooooooooooooooool i la Sexta a la butxaque. El que va venir desprès va ser lo deliri. Tota la moreria cridant Barça Barça Barça! Lo padrí que plorava veient lo nostre Pep plorar i quan els jugadors es van apropar de nosaltres lo padri, lo gayato i jo, ens vam tirar per abraçar lo nostro capità, a lo nostre Carles. Després de nou a l’hotel de les 7 estrelles pel dinar de gala.

Lo padrí va dir que ell al sopar no hi anave que no li agradaven els lujos i les ceremonies protocolàries que ell es quedava a la seva habitació celebrant-lo amb una ampolla de cava. Esverada li vaig preguntar d’on l’havia tret i picant-me l’ullet em va dir que a les bosses dels utillers es troben moltes coses. Collons, això és el que havia anat a buscar a la mitja part. Geni i figure hasta la sepulture.

Bé, estimats, això no ho oblidarem mai. Som lo millor equip del món. Hem fet Història

Paraula de Queca