EL RETROBAMENT DE DOS AMICS AL CAMP NOU

Amb el River, Saviola(esquerra) i D'Alessandro, junts

La 'Ratita' i el 'Cabezón' • Saviola i D'Alessandro, que van començar amb vuit anys al River Plate, s'enfronten diumenge per primer cop • "L'estimo com un germà", diu el jugador del Saragossa Jorge López/Buenos Aires Es van conèixer gairebé per casualitat, i el punt de trobada va ser, precisament, el que diumenge els tindrà enfrontats: una pilota. El 1988, el River Plate, de Buenos Aires, va decidir crear al planter una categoria integrada per nens nascuts el 1981. S'hi van presentar, en l'avaluació inicial, dos nanos de 8 anys. Un es deia Javier, i estava acompanyat pels seus pares Cacho i Mary. A l'altre li deien Andresito, i hi havia anat amb els seus progenitors, Estela i Eduardo. Els cracs en miniatura eren Saviola i D'Alessandro, sense saber-ho, protagonistes del començament d'una amistat que encara perdura. Tots dos van superar l'examen i van fitxar pel River, i creixerien junts sense saber que amb el pas dels anys acabarien enfrontant-se, un vestit amb la samarreta del Barça i l'altre amb la del Saragossa. I que per allà també hi devia córrer un altre dels seus amiguets, Pablo Aimar. Duels de ping-pong I entre entrenaments i esdeveniments familiars organitzats pel departament de futbol amateur del club, Saviola, del barri de Belgrano, i D'Alessandro, de La Paternal, es van fer gairebé inseparables i van començar a desenvolupar un do particular: ser els millors jugadors de ping-pong de cada plantilla que integraven, de manera que sempre es creuaven a les finals en duels interminables. La relació va continuar fins al punt de marxar junts de vacances a les serres de Còrdova.A tots dos els va costar molt guanyar-se la titularitat en aquell equip. Amb l'excusa que eren massa petits, els entrenadors els relegaven a la banqueta i només els donaven minuts en els segons temps o en els finals dels partits. Javier s'ho prenia amb calma, però el petit Andrés més d'una vegada se'n va anar plorant del Monumental. "L'estimo com un germà, ens coneixem de petits i les nostres famílies tenen una gran relació", confessa el jugador del Saragossa. "Sempre ens ajudem, i moltes vegades me'n recordo quan ens ajuntàvem a menjar les milaneses que ens preparava la meva mare. Era com un ritual", recorda el Conejo, sobrenom que no concorda amb els de la seva infància.Saviola era el Negrito, la Ratita, mentre que D'Alessandro sempre va ser el Cabezón. No es van enfrontar mai en un camp de joc. Fins diumenge, és clar. Si és que Rijkaard li dóna opcions a Saviola i el turmell no li juga una mala passada. Va patir un esquinç contra el Badalona, però no és greu. A més, ara li surten bé les coses. "L'esforç va valdre la pena, de moment no tinc ofertes ni tampoc me'n vull anar", va dir ahir Saviola. Explosió retardada Mentre que Javier es va estrenar a Primera el 1998 i va tenir un ascens meteòric, Andrés va trigar tres anys més a explotar. Potser el punt d'inflexió va ser al Mundial sub-20 del 2001, quan amb el seu amic Javier va ser una de les figures del torneig. Aquella selecció va marcar una època, però va provocar la separació dels amics. Saviola va marxar a Barcelona. D'Alessandro es va quedar. Després va anar a Alemanya per viure dos anys i mig d'incomprensió al Wolfsburg, i va passar per Anglaterra (cedit al Portsmouth) abans que Víctor Fernández el rescatés perquè ressorgís a Saragossa amb 25 anys.